FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que buida. Menestral que buidava metalls. Eina que és com una petita pala acassolada i serveix per a buidar, especialment l'aigua que ha entrat en una embarcació. Eina de boter amb què es poleixen les botes per dintre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument per a rascar. Eina de picapedrer que consisteix en una peça de fusta amb mànec proveïda de fulles de ferro dentades i que serveix per a allisar la pedra de construcció. Eina de llauner que consisteix en una peça prismàtica de secció triangular acabada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transformar (el ferro) en acer. Transformar el ferro de la superfície, de la punxa o del tall (d'una eina) en acer. Acerar les relles. Recobrir per galvanostègia (les planxes o els cilindres calcogràfics de coure) amb una capa finíssima d'acer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina emprada per a netejar la fusta, rascar la pintura vella, etc., que consisteix en una planxa triangular de ferro o d'acer, amb tall als caires i proveïda de mànec. Eina de picapedrer emprada per a allisar la pedra de construcció. Estríjol. [...]