FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita obertura feta en una peça de roba per la qual es fa passar un botó cosit en una altra vora. Portar una flor al trau de la solapa. Incisió profunda feta al cos d'una persona o d'un animal. fer un trau a algú Donar-li una ganivetada, una punyalada, etc. Forat quadrangular [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Del color de l'or, del sofre o d'un color consemblant sia més clar o més fosc. La flor groga de la ginesta. El fruit groc del llimoner. Groc com el safrà. Cera groga. Pàl·lid 1. Estava groc com un mort. Va quedar groc com la cera. De raça mongòlica. Color [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
marró i safrà. safrà de muntanya Herba de la família de les iridàcies, bulbosa, de fulles totes basals, linears i amb una banda blanca longitudinal, flor molt primerenca, que neix ran de terra abans que es desenvolupin bé les fulles, de vegades acompanyada d'una altra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'Àfrica i Àsia, les fulles, les flors i els fruits de la qual són emprats sovint com a motius ornamentals (Nymphaea lotus). lotus blanc Lotus 1 1 . Flor del lotus. Nelumbe . lotus de l'Índia Nelumbe . Arbre mític el fruit del qual, segons els antics, feia oblidar llur pàtria als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
menjar en amanida (Portulaca oleracea). verdolaga de conreu Verdolaga d'una raça tota ella més grossa i de tiges dretes, que es cultiva de vegades com a hortalissa (Portulaca oleracea ssp. sativa). verdolaga de flor gran Herba de la família de les portulacàcies, de fulles carnoses [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pujar, transportar a un nivell més alt. Elevar l'aigua d'un pou mitjançant una bomba. Elevar una càrrega des del fons d'una mina a flor de terra. L'aigua del pou s'eleva ella sola fins a flor de terra. Elevar-se en un dirigible italià. Portar a un càrrec, una dignitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
flor gran Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles molt dividides, flors blanques, amb els pètals del marge de la umbel·la molt grossos, i fruit amb agullons poc gruixuts, que es fa als camps de conreu i als erms pedregosos (Orlaya grandiflora). cospí [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
uneixen aquests elements. diagrama floral Diagrama equivalent a un tall transversal idealitzat, en què es representen per projecció les diferents peces de la flor. Gràfic amb uns eixos de coordenades que indica la relació existent entre dues quantitats variables, una de les quals es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les umbel·líferes, erecta, de fulles repetidament dividides en segments estrets, flors blanques en umbel·la, voltada de bràctees dividides en lacínies linears, sovint amb una flor central vermella o negra, i fruit cobert d'agullons, conreada per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
metall cobert d'agulles que hi ha en algunes màquines d'estirar i doblar l'estam. Bolet carner. Mata espinosa i compacta de la família de les papilionàcies, en forma de coixinet arrodonit, de flor blava o violàcia, que creix sobretot als cims de les muntanyes mediterrànies [...]
