FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que deriva, especialment la sang, els humors. Emprar mitjans derivatius. Un remei derivatiu. Medicament derivatiu. Un derivatiu enèrgic. Pal·liatiu. L'estudi és un derivatiu del dolor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No treure profit (d'una cosa), no emprar útilment. Desaprofitar el temps, els seus lleures. Desaprofitar una avinentesa, una ocasió. Un tros de roba que han desaprofitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manejar (una espasa, un floret, un sabre, etc.), fent esgrima. Emprar a tall d'arma (alguna cosa) per a atacar o defensar-se. Els arguments que esgrimí eren poderosos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Complicat per refinament excessiu, molt recaragolat i artificiós. És un pedant i li agrada emprar un idioma preciosista i rebuscat. Tot i ésser una idea rebuscada ens va semblar bona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En quím., tècnica volumètrica basada en reaccions de complexació en solució, per a les quals cal emprar com a solució valorant la d'un agent complexant que formi complexos molt estables. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Emprar (diners). Aquests diners, no els podràs esmerçar millor que en obres de beneficència. En aquesta empresa, ja hi he esmerçat molts diners. Esmerçar energia, activitat, esforços, en una empresa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Artiga on s'empren boïcs com a adob. Botana 2 . Forma de contracte agrari consistent a cedir una peça de terra plantada de bosc, per reduir-la a conreu i emprar com a adob els boïcs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als dogmes o al dogmatisme. Teologia dogmàtica. Que afirma, com si es tractés d'un dogma o d'un fet establert, allò que és opinable, discutible. Un crític dogmàtic. Emprar un to dogmàtic. Que professa el dogmatisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Artifici emprat per a aconseguir alguna cosa, especialment per a enganyar l'enemic, un adversari, etc. Va emprar l'estratagema de prometre als nois una setmana de vacances. Havien preparat l'estratagema d'usar els vehicles capturats a l'enemic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barra inflexible mòbil al voltant d'un punt de suport o fulcre, que serveix per a aixecar coses pesants. La riquesa és alçaprem del món. fer alçaprem Emprar una barra o una altra eina a tall d'alçaprem per a alçar, somoure, etc., algun objecte. [...]