FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punxó per a escriure sobre superfícies toves, com és ara cera, argila, plom, etc. Manera d'expressar el pensament en el llenguatge oral o en l'escrit. L'estil d'un escriptor. La teoria clàssica dels tres estils: baix, mitjà i elevat. estil directe Estil que consisteix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comunicació escrita adreçada a una persona absent. Escriure, dictar, trametre, una carta. Rebre, llegir, una carta. Datar, cloure, segellar, descloure, una carta. Li ho enviaré a dir per carta. Enviar una carta per correu. Franquejar una carta. Tirar una carta al correu. Carta de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
matí a la nit. Formant part d'una infinitat de locucions adverbials de manera, expressa: El mode de l'acció. A peu. A les palpentes. A les fosques. A penes. El preu. Va a tant el metre. Introdueix l'objecte indirecte del verb. Escriure a la mare. Donar una flor a una noia. Fer almoina als pobres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
marges laterals. prendre nota Escriure una cosa que volem recordar. Pren nota de totes les despeses que fas. Comunicació oficial sobre un punt determinat. Una nota diplomàtica. nota d'intervenció Anotació, en oficines públiques, que acredita actuacions i documents [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pel signe més o pel signe menys. Quantitat que entra en una raó, una proporció, una progressió, una sèrie, etc. Nombre enter dels dos que serveixen per a escriure un trencat. terme mitjà Quantitat que resulta de sumar un cert nombre de quantitats i dividir la suma [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de gas, bec d'incandescència, bec Bunsen. bec de lloro Punta de l'ungla d'una àncora o d'un ruixó. bec de ploma Extrem de la ploma d'escriure que estén la tinta damunt el suport de l'escriptura. bec de tallar [o bec de soldar] Bufador2 2. Extrem afuat d'un llum per on [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
natural ascendent. Comptar fins a cent. Comptar des de vint a quaranta. Comptar a l'inrevés: ...deu, nou, vuit... Calcular (una xifra) amb operacions matemàtiques simples. Cal comptar els sacs de ciment que necessitem. Sap llegir, escriure i comptar. saber comptar Saber mirar els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Símbol gràfic, especialment l'usat per a la notació del llenguatge. Caràcters jeroglífics, cabalístics. Escriure en caràcters aràbics, romans, grecs. Caràcters d'impremta, d'escriptura. Desxifrar els caràcters d'una inscripció, d'un llibre vell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
determinada, i per consegüent les ratlles i els espais en què cal escriure les altres notes de l'escala musical. Clau de sol en segona. Clau de fa en quarta. Signe que s'escriu abraçant, a l'esquerra, dos o més pentagrames. Signe gràfic ({, o també, }) que s'escriu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
metalls Fondre'ls junts de manera que formin un aliatge. lligar les lletres d'un mot Lligar-les en escriure'l. Fer que (una salsa) adquireixi una certa consistència unint-ne adequadament els ingredients. Mira de lligar bé l'allioli. Incorporar un líquid a una pasta espessa d [...]
