FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes monocotiledònies que inclou sobretot herbes de fulles cilíndriques o graminoides, de vegades reduïdes a les beines, flors actinomorfes amb sis o tres pètals, generalment verdes i poc vistoses, i fruit en càpsula, a la qual pertanyen molts dels joncs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, herbàcies o llenyoses, semiparàsites, de flors generalment inconspícues, amb un únic verticil periàntic de tres a sis tèpals i d'ovari ínfer o semiínfer, i fruit en núcula o drupa, a la qual pertanyen el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sis vegades cent. Sis-cents caps de bestiar. Sis-centes ovelles. El nombre sis-cents, 600. Dos-cents per tres fan sis-cents. El que fa sis-cents en una sèrie numerada. Viu al número sis-cents de la Gran Via. Xifra que correspon al nombre sis-cents. Esborra aquest sis-cents i torna'l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, generalment herbàcies, de fulles simples amb òcrea, flors petites que tenen de tres a sis tèpals i fruit en núcula, generalment amb tres cantells, embolcada per tèpals membranosos, a la qual pertanyen, entre d'altres, les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost aromàtic, de fórmula empírica C9H7N, amb dos cicles de sis baules, un dels quals conté un àtom de nitrogen, de caràcter bàsic, que s'obté per destil·lació del petroli brut, de gran importància industrial en la manufactura dels colorants [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes monocotiledònies, que inclou nombroses herbes, la majoria bulboses o rizomatoses, de fulles estretes, flors amb sis tèpals acolorits, de formes molt diverses, tres estams i ovari generalment ínfer, esteses per tot el món, a la qual pertanyen el lliri blau [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paral·lelepípede les cares del qual són rombes. Poliedre cristal·lí del sistema trigonal, constituït per sis cares ròmbiques totes iguals, tres de superiors i tres d'inferiors, girades 60°, que tallen l'eix ternari, amb totes les arestes iguals, que es pot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ous batuts fregits a la paella, a què es poden barrejar altres menges. Una truita de sis ous. Una truita de patates, de mongetes, de cebes. truita a la francesa Truita feta només amb ou, sense farcir-la amb cap altre aliment, a la qual es dona generalment una forma plegada. fer-se una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit comestible del mangostaner, de la mida d'un tomàquet petit, que conserva els sèpals tocant a la cua i porta a l'altre cap una excrescència estrellada, de pela molt gruixuda de color de porpra fosc i polpa blanca o groguenca dividida en quatre, cinc o sis grills, molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, herbes anuals rarament arbustives, sovint amb làtex i amb alcaloides, de fulles generalment dividides, flors amb dos sèpals caducs i quatre o sis pètals, i fruit molt divers, esteses principalment pels països temperats de tot el [...]
