FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument hispanoamericà de percussió format per dos tambors de cos allargat i una sola pell, que es toca amb les mans o amb baquetes. Ball popular cubà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de ballar. Ballada de sardanes. Ball públic, generalment a l'aire lliure. Per la Festa Major hi haurà grans ballades. Composició musical, instrumental o vocal, pròpia per a dansar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot ballar. Aquest vals que ara toquen no és ballable. Composició musical que es pot ballar. Ball que forma part d'una representació. En aquella òpera hi ha un ballable deliciós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Període de divertiments públics i disfresses que precedeix la quaresma, especialment diumenge, dilluns i dimarts anteriors al dimecres de cendra. El carnaval de Venècia era famós a tot el món. Ball de carnaval. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Festa pública de gent disfressada, comparses, etc. Comparsa que figura en certes festes i processons. Ball popular amb representacions de tema religiós. La moixiganga d'Algemesí. Cerimònia ridícula. La manifestació resultà una moixiganga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
menjars. Accessori d'una cosa. Val més la salsa que el peix, que les perdius. Molta salsa i poc tall. Música de ball, d'origen africà, fruit de la barreja de diversos ritmes propis de la regió del Carib. salsa de pastor Serpoll. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ball o farsa dansada executada per una comparsa, per una moixiganga, etc., per a divertiment en una festa. Dansaire del grup de set que voltaven la moma, en la cavalcada de la vigília de Corpus al País Valencià. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vendre (un objecte) expenent separadament un cert nombre de bitllets, de participacions, fent després un sorteig i adjudicant-lo a la persona que posseeix el bitllet, la participació, que la sort ha afavorit. Rifar la toia en un ball. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afeccionat a ballar. Era una noia molt balladora. Persona que balla. No ha començat el ball perquè encara no hi ha balladors. Articulació mòbil dels ossos. Os que encaixa en el buit d'un altre per a formar articulació. Balladores. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Executar, sol o acompanyat d'altres, una successió regulada de passos, de salts, de posicions, ordinàriament al so d'una música. La teva germana balla molt bé. Fer moviments com executant un ball, els quals sovint impliquen alegria. Quan rebé la bona nova, es va posar a [...]
