v intr [Se conjuga como: desviar] 1 porfidiejar, obstinar-se pron, ficar la banya. Porfiaba en hacer algo, porfidiejava a fer alguna cosa. 2 porfiar en que entestar-se a voler. 3 [afirmar] entestar-se a dir que, sostenir que. 4 porfiar sobre (o acerca de) discutir-se per veure (o saber) si. [...]
m 1 [estrépito] estrèpit, baluern, fragor m [o f], terrabastall. 2 fig [alboroto] esvalot, xivarri, escàndol, gatzara f. 3 fig [fausto] aparat, pompa f. Se casaron con mucho estruendo, es van casar amb molt d'aparat. [...]
adv 1 [por el camino recto] de dret (o cap dret o tot dret), dretament. 2 [sin detenerse] de dret, dretament. Se ha ido derechamente hacia el, se n'ha anat de dret cap el guàrdia. 3 fig dretament, rectament. Actuar derechamente, actuar dretament. [...]
conj 1 si. Si te das prisa, aún lo encontrarás en casa, si cuites, encara el trobaràs a casa. Si se lo dijeras, no se lo creería, si li ho deies (o diguessis), no s'ho creuria. 2 [duda] [no es tradueix]. ¿Si será verdad que ha heredado?, deu ser veritat, que ha heretat?3 [deseo] si. ¡Si viniese [...]
abrigo se clarea, el colze de l'abric s'esmola. 7 clarejar intr. Tu falda es tan fina que se clarea, la teva faldilla és tan fina que clareja. 8 fig i fam ensenyar l'orella. Sin querer se ha clareado, sense voler ha ensenyat l'orella. [...]
adv 1 molt. Muy alto, molt alt. Muy lejos, molt lluny. 2 [en frases interrogativas, negativas o condicionales] gaire. ¿Está muy lejos?, és gaire lluny?3 [delante de señor] distingit, respectable, benvolgut. Muy señor mío, distingit senyor. 4 ¡el muy...! (o ¡la muy...!) fig i fam aquest (o aquell [...]
[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 [hacer más caro] encarir, apujar. 2 [elogiar] encarir. 3 [insistir] encarir. Le encareció mucho que estudiase, li va encarir molt que estudiés. 4 se lo encarezco us ho prego. v intr 5 encarir, encarir-se pron. La vida ha encarecido mucho últimamente, la vida ha [...]