Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 4.380

Diccionari català-castellà
61. sol 1
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
a mitjanit fig i fam [tenir una sort inesperada] caerle (o tocarle) a uno la lotería. 16 entrar a algú el sol al cap med coger (o pillar) una insolación. 17 farà bon sol fig i fam el día del juicio, cuando las ranas críen pelo. Farà bon sol quan et tornaré els diners, el día del juicio te devolveré [...]
62. arribar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
moldre llegar y besar el santo. 13 arribar lluny fig llegar lejos. 14 mai no és tard quan arriba fig más vale tarde que nunca, nunca es tarde si la dicha es buena. 15 no arribar més lluny no llegar a más. 16 on arribarem? ¿dónde vamos a parar?17 arribat de poc recién llegado. 18 que (o si) n'arriba a ser [...]
63. home
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'homes és errar errar es humano. 13 ésser home a l'aigua fig i fam [veure's perdut] ser hombre al agua. 14 ésser (o semblar) un altre home fig ser (o parecer) otro hombre. D'un quant temps ençà és un altre home, de un tiempo a esta parte es otro hombre. 15 fer-se home fig [obrir-se camí] hacerse hombre [...]
64. pensar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
qui sap qui creerse alguien. 22 pensar-s'hi (o pensar-s'hi bé) pensárselo, pensarlo (o pensarlo bien). 23 quan menys un s'ho pensa cuando menos se piensa. 24 què et penses? ¿qué te piensas?, ¿qué te crees?25 qui s'ho hauria pensat! ¡quién lo hubiera creído (o pensado)!  [...]
65. desinflar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [una part del cos] deshinchar. 2 [un objecte] desinflar, deshinchar. v pron 3 desinflarse, deshincharse. Se m'ha desinflat el turmell, se me ha deshinchado el tobillo. Desinflar-se una pilota, desinflarse un balón. 4 [desanimar-se] desinflarse, deshincharse. Quan vaig veure les males notes [...]
66. anar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [moure's en una direcció] ir. Anar endavant, endarrere, ir hacia (o para) adelante, atrás. 2 [moure's cap a un indret que no és ací ni aquí] ir. Anar a la ciutat, al cinema, a casa, ir a la ciudad, al cine, a casa. 3 [ésser portat a atènyer un fi] ir, llegar. Anirà lluny, aquest xicot [...]
67. gust
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tenir molt de gust a [seguit d'infinitiu] tener mucho gusto en. 32 venir de gust fam venir en gana, apetecer. Ho faré quan em vingui de gust, lo haré cuando me venga en gana (o cuando me apetezca).  [...]
68. hi
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron [i la forma -hi darrere d'infinitiu, imperatiu i gerundi] 1 [representa una determinació circumstancial de lloc no introduïda per la preposició de] [se traduce con la preposición y el pronombre correspondientes o puede no traducirse]. Quan jo tornava de la plaça, ella hi anava, cuando yo [...]
69. desfogar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [el foc] desfogar. 2 fig [una passió, un sentiment, etc] desahogar, desfogar. El pare desfogava el seu mal humor amb els fills, el padre desahogaba su malhumor con los hijos. v intr 3 mar [una tempesta] desfogar, estallar. v pron 4 fig desahogarse, desfogarse. Quan està enutjat es desfoga [...]
70. flipar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fam v intr 1 [estar sota els efectes d'una droga] flipar. 2 fig flipar. Quan t'ho expliqui, fliparàs, cuando te lo explique, vas a flipar. 3 [entusiasmar-se] flipar. Tothom va flipar amb l'espectacle, todo el mundo flipó con el espectáculo. 4 [agradar molt] flipar. Em flipa la seva veu, me flipa [...]
Pàgines  7 / 438 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>