FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (una cosa) al costat d'una altra sense interposició de cap lligam. Juxtaposar dos mots. Juxtaposar una peça a les altres per formar una sanefa. La ciutat nova es juxtaposa a l'antiga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparició d'una nova unitat fonològica en una llengua, produïda per combinació contextual, pel fet d'haver esdevingut distintius dos o més al·lòfons d'un sol fonema anterior o per manlleu d'una altra llengua. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rebre (algú que es presenta). Acollir bé, malament, fredament. Admetre a casa nostra, en la nostra companyia. Acollir un gos abandonat. Prendre de tal o tal manera (una nova, una demanda, una opinió, una doctrina, un consell, etc.). El seu discurs fou acollit amb aplaudiments [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta enfiladissa, dioica, de fulles amplament ovades i flors grogues, originària de l'Àsia oriental, cultivada inicialment a Nova Zelanda i després a molts països càlids o temperats pels seus fruits, els kiwis (Actinidia deliciosa). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instint que porta l'home i els altres animals a adquirir els materials i les substàncies que els calen per a la satisfacció de llurs necessitats. Possibilitat d'arribar a una solució davant una situació nova. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sector superior dret de la caixa d'impremta, on hi ha lletres especials i altres signes. Caixa per a l'elecció nominal dels jurats del Consell Municipal de València, vigent fins al Decret de Nova Planta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells no voladors, que comprèn els kiwis, exclusius de Nova Zelanda, de mida relativament petita i llarg bec corbat, del qual subsisteixen tres espècies molt semblants, incloses en una única família. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (un vehicle) del lloc on està encallat. Desencallar un camió. Desencallar un vaixell. Desencallar un assumpte. Un vehicle, sortir del lloc on està encallat. Si no hi ha una nova proposta, les converses no es desencallaran. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a acollir la nova d'una cosa que semblava no poder ésser. ha! ha! Expressió usada per a indicar satisfacció, triomf. ha! ha! [o ha! ha! ha!] Expressió usada per a imitar una riallada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ús de mots d'idèntic sentit en una mateixa oració, per tal de reforçar l'expressió. Redundància d'un element lingüístic en una oració, generalment un pronom feble que no acompleix una nova funció en l'oració. [...]
