FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc. Té moltes obres de teatre en cartera. Tinc dos projectes en cartera. Bossa generalment de cuir o de plàstic amb tapa i amb una ansa, on els infants que van a escola porten els llibres, cartipassos, etc. Tapeta 1 1 . Departament que és encarregat a un ministre. Distribució de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
elèctric ràpidament interromput. son hipnòtic Son provocat per la hipnosi, al qual es recorre amb finalitats terapèutiques. el son etern [o el darrer son] La mort. Ganes de dormir. Tenir son. Caure de son. Resistir a la son. Tinc una son que no m'hi veig. Conta'm alguna cosa, a veure si em [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adormiu! Una baldufa, ballar de tal manera que el seu moviment resulti imperceptible. Saps fer que la baldufa s'adormi? Fer tornar quasi inert i insensible (un membre). Un membre, esdevenir quasi inert i insensible. Se m'ha adormit un peu. Tinc el braç adormit. Fer perdre la sensibilitat (a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona o animal en relació amb altres nats dels mateixos pares, o del mateix pare o mare. En Marc i en Miquel són germans. Tinc dues germanes, la Martina i la Laia. A casa, som tres germans, dues noies i un noi. germans de llet El fill de la dida i l'infant que aquesta ha alletat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
estret Ésser avar, gasiu. tenir algú al puny Tenir-lo completament a la nostra disposició o al nostre arbitri. Canell. Tinc el puny esquerre tot adolorit. La va agafar pels punys. Part o allargament de la màniga que cobreix el puny. Portar els punys planxats. Aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer moure (una cosa, especialment una part del cos) desplaçant-la lleugerament. Tinc els dits balbs: no els puc bellugar. No puc bellugar els peus de mal que em fan. Ell bellugava el cap en senyal d'impaciència. Moure's desplaçant-se lleugerament, no estar quiet. Estigues ben quiet [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Retenir en un indret (qui va al seu fet). Ja m'ho contaràs demà: no m'entretinguis, quetinc pressa. M'ha entretingut ensenyant-me les fotografies, i m'ha fet fer tard a l'oficina. No l'entretingueu: no veieu que perdrà el tren? L'entretindré [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Competició el trofeu de la qual és una copa. Coll de les cartes de jugar que duu dibuixades copes. Un tres de copes. Són atots copes. Carta d'aquest coll. Tinc una copa i tres espases. Part del barret en què entra el cap. Un barret de copa alta. Braser de figura de copa, amb anses, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperit que, segons els pagans, presidia el destí d'una persona o lloc, deïtat tutelar. El geni tutelar de Sòcrates. Ésser al·legòric que personifica una idea abstracta. El geni de les arts. Caràcter peculiar, tendència pròpia, d'un poble, d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
espasa Degollar 1. Persona apta al maneig de l'espasa. És la millor espasa de França. Torero que mata els braus amb l'espasa. Coll de les cartes de jugar que duu dibuixades espases. L'as d'espases. Carta pertanyent a aquest coll. Tinc quatre copes i una espasa. Palanca d'alguns [...]
