FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preparar (un aliment) mitjançant l'acció del foc, sia bullint-lo o rostint-lo, socarrant-lo, etc. Coure el dinar, el sopar. Coure carn, llegums, la vianda. Fer apta o més apta per a l'alimentació (una substància) mitjançant l'acció del foc o de la calor. Coure [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aixà. així i així En substitució de circumstancials de manera que es donen per sabuts. Aquest home ha fet així i així. Expressant un desig. Així fos com tu dius! Així et rebentessis! Així sia! Essent així, per aquesta raó, en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a veure. Paradís, sojorn dels benaventurats. Guanyar el cel, la glòria del cel. Pujar-se'n al cel l'ànima d'un infant mort. El regne dels cels. Que al cel sia! anar-se'n al cel Una empresa, una societat, etc., fracassar, dissoldre's. ésser al cel [o estar al cel [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret de decidir, sia en virtut d'una autoritat legal, sia en virtut d'un reconegut coneixement de la matèria. Reconèixer la competència d'un tribunal. Això no és de la meva competència. Fet d'entendre pregonament en una matèria. No tenir competència en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sigui [o o sia, o o siga] És a dir. o sigui que [o o sia que, o o siga que] Introdueix una conseqüència. Soc més gran que tu, o sigui que fes-me cas. Davant de participi passat atribueix un estat o qualitat del subjecte. Ell és nat de l'agost. Son pare és mort [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dos, o sia, el nombre irracional 0,61803... raó directa Raó entre dues magnituds en l'ordre natural. Les longituds de dues circumferències estan en raó directa de llurs radis. raó inversa Raó de dues quantitats variables que l'una augmenta a mesura que l'altra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
voluntat. Acte d'aquesta potència, intenció determinada de fer o de fer fer alguna cosa. Fer la seva voluntat. Aquesta és la meva voluntat. Si no ho he fet no ha estat per manca de voluntat. Conformar-se a la voluntat d'algú. Que la voluntat de Déu sia feta. És un home que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Del color del cel sense núvols o d'un color consemblant, sia més clar o més fosc. El safir és una pedra blava. Ulls blaus. deixar blau algú Deixar-lo astorat, esbalaït. fer-la blava Fer-la grossa, fer-la com un cove. aquesta sí que és blava [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió de fulls manuscrits o impresos enquadernats junts, sia una obra sola, una part d'una obra, o diferents obres. Una obra en sis volums. Un volum que conté Lo Somni de Bernat Metge i la història de Valter i Griselda. Una biblioteca de vuitanta mil volums. Rotlle 1 1. Grandor [...]