FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. mésos, 'en el mig', 'mitjà', utilitzada també en química per a indicar que una substància és òpticament inactiva, a causa de la seva compensació intramolecular. Ex.: mesocèfal, mesotòrax, mesencèfal, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Buit que es fa en una cosa per encaixar-n'hi una altra. Buit semicircular a la vora superior del flanc destre d'un escut, que servia per a passar-hi la llança en els moments de descans en els tornejos. Peça gruixuda de fusta, amb una mossa al mig, que, amb l'ajuda de tascons, serveix per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'aturar o d'aturar-se; l'efecte. Farem una aturada a mig camí. Va tenir una aturada cardíaca. Procés pel qual s'atura el funcionament d'un sistema informàtic. Aturada d'emergència. Aturada de manteniment. Aturada crítica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té el cervell suficientment desenvolupat, mig idiota. Ximple. Babau. Que ha estat beneït o consagrat. Beneita sou Vós i beneit és el fruit del vostre sant ventre. Sant Antoni beneit! Sant Pau beneit! Pa beneit. Aigua beneita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids, de mida relativament gran, amb escates grans, una sola aleta dorsal que abasta al voltant de mig cos i dos parells de barbes petites a la boca (Cyprinus carpio). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formar, amb pedres convenientment tallades i ajustades, el paviment (d'un carrer, d'una plaça, d'un pati o de qualsevol altra superfície). Han empedrat de nou el carrer del mig. Volen empedrar la carretera fins al pont. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ornament usat en la litúrgia cristiana que es penja del coll i consisteix en una banda de roba d'uns 2 metres de llarg amb tres creus, l'una al mig i les altres als extrems. Besar l'estola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Zona de l'esfera celeste de disset graus d'ample, vuit i mig a cada costat de l'eclíptica, que comprèn les òrbites de la Lluna i dels principals planetes i es divideix en dotze parts o signes iguals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba anual de la família de les compostes, de fulles enteres o pinnatífides i de capítols solitaris o poc nombrosos, purpuris al mig i groc tot al volt, originària d'Amèrica del Nord i plantada com a ornamental (Gaillardia pulchella). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Replà al mig d'un cingle, un penya-segat, un mur, etc. Replanet, sortint de poc vol, en una paret, destinat a tenir-hi alguns objectes. Allò que resta d'una cosa ja usada o passada. La verola li ha deixat mals relleixos. [...]
