FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb què acaben les astes de determinades lletres. Clot o tina en el qual les pells i els cuirs són tractats amb extractes vegetals per donar-los consistència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de les matemàtiques en què es generalitzen les relacions aritmètiques usant lletres i altres símbols per a representar nombres, quantitats variables o altres ens matemàtics. Un tractat d'àlgebra. Conjunt amb una estructura d'anell i una estructura d'espai [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En els manuscrits i en els impresos antics, part que era escrita amb lletres vermelles. Títol o epígraf de qualsevol dels capítols o de les seccions d'un llibre, d'un catàleg, etc. Capítol o secció d'un llibre, d'un catàleg, etc. Regla que ensenya la pràctica [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tal cosa i a la tarda, tal altra. Fer que (una cosa) arribi a diferents destinataris, a diferents indrets. El carter que distribueix les cartes. Distribueixen diaris, llibres i revistes per tot Catalunya. Quina empresa distribueix les vostres pel·lícules? Tornar (les lletres, files [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la forma i les dimensions. Instrument consistent en una peça plana i prima, generalment de plàstic, que permet de dibuixar ràpidament les lletres, els números, els signes o les figures, els contorns dels quals hi són perforats. Perpal de ferro que té un extrem corbat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de persones, nombre indeterminat de persones. Hi havia molta gent. Això, no ho sap encara gaire gent. I què diu la gent? Una certa categoria de persones. La gent rica del poble. Bona gent. Mala gent. Són gent pobra. La gent de lletres. gent de mar Mariners, pescadors. gent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ésser cantades o tocades amb una sola emissió de so. Associació de notes en un sol signe en la notació antiga. Reunió de dues o tres lletres que formen un caràcter o tipus únic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
[o fer muts i a la gàbia] Callar 1 1. muts i a la gàbia! Mutis! Que no es pronuncia, s'aplica a les lletres. La h de harmonia és muda. Sense llegenda. Un mapa mut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'influir; l'efecte. La influència de la llum sobre la creixença de les plantes. La influència de les lletres sobre la civilització. Autoritat, ascendent, que dona aquesta acció. Exercir una influència saludable. És un home de molta influència. [...]
