Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 10.106

Diccionari de la llengua catalana
51. jugar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar el temps en quelcom que es fa amb l'objecte d'entretenir-se, de divertir-se. Aquest noi mai no és a casa: es passa el dia jugant al carrer. Ara encara no és hora de jugar: has d'acabar d'estudiar la lliçó. Una o més persones, entretenir-se en algun dels exercicis [...]
52. cobrir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Cobrir-se el cap amb el capell. Posar el barret, la gorra, etc., (a algú). Cobreix-te, no facis compliments. Un gran d'Espanya, prendre oficialment possessió de la grandesa mitjançant la cobertura davant el rei. cobrir aigües Acabar la coberta d'un edifici. En constr., posar la [...]
53. balançada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que es pesa d'una vegada en una balança. fer la balançada Fer la pesada de manera que la balança s'inclini més aviat del costat d'allò que es pesa. Li posaré aquest popet per acabar de fer la balançada. fer la balançada No sabia decidir-se encara [...]
54. gallardet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tira volant llarga i estreta, disminuint fins a acabar en punta, que es posa al cim dels pals de la nau com a insígnia, avís, etc. [...]
55. corda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reunió de cert nombre de fils de cànem, d'espart, de materials sintètics, etc., torçats plegats formant un cos cilíndric, flexible, d'un gruix variable. La corda del pou. Lligar algú amb una corda. Una escala de corda. Pujar, estirar, una cosa amb una corda. Saltar a [...]
56. mancar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No tenir, no disposar, d'una cosa útil, necessària, convenient. Manquen dels diners per a la compra de la casa. Mancar de talent. Mancat de tot ajut. Mancar d'harmonia. Actuar amb mancança d'una virtut o d'una qualitat. Ha mancat de prudència, de sang freda. Ha mancat de [...]
57. mà
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(o netes, etc.)] Anar-se'n sense haver obtingut el que hom pretenia. anar-se'n amb les mans plenes Anar-se'n havent obtingut molt. arribar dues o més persones a les mans Acabar batent-se a cops. caure un llibre de les mans Cansar, enfastidir, la seva lectura. deixat de la mà de [...]
58. culminar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, atènyer el punt més alt en grandària, força, poder, rang, etc. L'estel que estudiem culmina a tal hora. Acabar satisfactòriament. Aquesta última obra culmina la feina de tota una vida. [...]
59. predisposició
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de predisposar. Gràcies a la predisposició dels seus professors va acabar la carrera. Inclinació prèvia. Per a fer aquesta feina, et falta predisposició. De ben petita ja tenia predisposició per al violí. [...]
60. pes 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un vehicle. Augmentar, disminuir, el pes. El pes dels anys. El pes dels afers. Resultat de pesar. Donar un venedor el pes just al comprador. El carnisser va afegir una llonzeta per acabar de fer el pes. fer bon pes Donar una mica més que el pes just. pes brut Pes d'una mercaderia [...]
Pàgines  6 / 1.011 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>