Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 10.106

Diccionari de la llengua catalana
61. cavall 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
acabar en profit d'aquell contra qui s'adrecen. a cavall regalat no li miris el dentat Qui rep un present no ha de mirar si hi troba cap defecte. amb el cavall de sant Francesc [o en el cavall de sant Francesc] A peu. ésser cent cavalls Ésser una gran ajuda. Soldat que va a cavall [...]
62. apressar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar pressa (a algú), empènyer-lo a fer promptament una cosa. Apressa'l a acabar la feina. Anar de pressa. Apressa't: si no, faràs tard. Accelerar. Apressar el pas. Ésser urgent. No t'entretinguis, que això apressa.  [...]
63. barriscar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comprar o vendre (una mercaderia) sense pesar, sense comptar o sense mesurar. Concertar i comprar (el que resta de fruita, d'hortalissa, etc.), a un marmanyer que ho dona a més baix preu per acabar la venda. [...]
64. terminar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar terme (a alguna cosa), acabar-la. Cal terminar les discussions. Formar la darrera part (d'alguna cosa). La síl·laba que termina un mot. Tenir terme, acabar. Allí termina el carrer. Un mot que termina en r muda.  [...]
65. enravenar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encarcarar, posar rígid. La cua se li enravenà com un escombrall. Adoptar un posat tibat. Enravenar-se d'arrogància. Els llegums i les verdures, endurir-se quan es refreden abans d'acabar de coure's o per un excés de fred, per les gelades. Enrederar-se.  [...]
66. afuar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aprimar d'un cap. Allargar-se tendint a acabar en punta. Les flames s'afuen i s'esgrogueeixen. Incitar a envestir, abordar. Llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa, en una direcció determinada. Els enemics s'afuen contra ell. Els bocs s'afuaren cap als herbatges. [...]
67. llevant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banda de llevant. La costa de llevant. Vent de llevant. Vent que ve de l'est. Fa un llevant fort. al llevant de taula En el moment d'acabar un àpat. Fruita, dolços, etc., que se serveixen al final d'un àpat. Lleves dels clemàstecs.  [...]
68. tiravira
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda que serveix per a ajudar a estirar. Corda que serveix per a ajudar a fer força quan el cop d'un ormeig de pesca és molt feixuc i no es pot acabar de voltar per excés de pes quan ja és a l'orla. [...]
69. acabament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acabar o d'acabar-se. Donar acabament a un llibre. Menar un plet a acabament. Venir a acabament. L'excursió tingué un mal acabament. Fi, extrem d'una cosa. A l'acabament del carrer. Ornament que termina una cosa. El mantell té un acabament de randes. [...]
70. calandra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Màquina d'acabar teixits per acció de pressió i temperatura. Màquina formada per un conjunt de corrons superposats, emprada per a l'acabat del paper. Reixat situat a la part anterior de la carrosseria d'un automòbil, davant el radiador, que permet el pas de l'aire i serveix [...]
Pàgines  7 / 1.011 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>