FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De les mosques. Falcó mosquer. Herba mosquera. Munió de mosques. Munió de gent, especialment d'infants, al voltant d'algú o d'alguna cosa. Ventall pera espantar les mosques. Feix d'herba que se sol penjar al sostre per agafar mosques. Ret o manta que es posa a les bèsties [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bo per al conreu. El lloc més agrer pera les garrofes. Prestació real per la concessió de terres i de masos que, a manera de cens o pensió, pagaven els pagesos en reconeixença de la possessió del senyor, consistent en la quarta o cinquena part de la collita. [...]