FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas rodó de terrissa o de metall, ventrut, generalment amb dues anses, que serveix per a cuinar, fer bullir aigua, etc. olla de pressió [o olla exprés] Olla que hom pot tancar hermèticament, proveïda d'una vàlvula de seguretat, en què hom pot elevar l'aigua a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que porta la persona que va de viatge, d'expedició, especialment un exèrcit o una tropa en marxa. Viatjar sense bagatge. Fer fer una marxa als soldats amb armes i bagatges. Impost o preu del transport. Conjunt de coneixements o mitjans dels quals es disposa per a fer una cosa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de juxtaposar; l'efecte. Una juxtaposició de mots. Acreixement dels minerals per juxtaposició de partícules. Unió de dues oracions sense explicitar la relació de dependència que existeix entre elles amb cap partícula de subordinació o de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten l'acompanyament, l'instrument, el mitjà. Era a l'hort amb en Pere. Anava amb el meu germà. S'ha tallat el dit amb el ganivet. Anar amb bicicleta. Comprar-ho amb els meus diners. Aconseguir una cosa amb precs, amb amenaces. Parlar amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació de fer regates, per a dos, quatre, sis o vuit remers a més del timoner, oberta, llarga i estreta, de dues rodes, rasa, amb bancs corredissos, propulsada amb rems armats en punta sense portants i governada amb timó. Veler d'esbarjo amb un aparell format bàsicament per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que aplega. De pare aplegador fill escampador. Recollidor per a les escombraries semblant a un caixó sense coberta i obert per davant, amb un mànec llarg. Persona que capta i demana almoina per a algun santuari o alguna ermita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eixida d'una casa, sense cobrir o que forma una porxada segons les contrades. Al darrere hi ha un badiu amb un safaretget i quatre plantes. Pati tancat, limitat per la tanca, la casa i les dependències agropecuàries. Nariu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició d'inferioritat per a reeixir. Podem competir amb les altres indústries sense cap desavantatge. Condició, circumstància, desfavorable. En aquesta feina tot són desavantatges. Diferència desfavorable en punts, temps, distància o pes d'un competidor respecte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rompre (una pinya). Pegar amb el puny clos al cap (d'algú). Mira que t'espinyaré! Espinyar el nas, els morros, a algú. haver-se d'espinyar Algú, haver de restar sense una cosa que volia o desitjava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de violar. Profanació . Violació d'un sepulcre, d'un temple. Acte carnal amb una persona comès en contra de la seva voluntat. violació de domicili Delicte consistent a entrar en un domicili sense autorització o a romandre-hi contra la voluntat del propietari o [...]