FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de roba cenyida, generalment interior, que cobreix el tronc fins a l'engonal, amb mànigues osense, i que es corda per sota. Peça anàloga per a bebès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dany causat indegudament a algú. Em cal reparar el tort que li vaig fer. Fer tort a la reputació d'algú. a tort Sense raó. L'has blasmat a tort. a tort i a dret Per tot arreu. a tort i a dret Sense mirar si és amb raó osense, sense reflexió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir femenina, amb mànigues osense, generalment cordada al davant, que cobreix el tronc. Una brusa camisera. Una brusa estampada. Peça de vestir exterior en forma de túnica i amb mànigues, usada generalment per a treballar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa una alternativa. Escriu al president o al secretari. Vindrà l'un o l'altre. Un o altre ho farà. Fes-ho tu o bé ell. O plourà o farà vent. O és veritat o és mentida. Denota equivalència, reforçada sovint amb el mot sia. El protagonista o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sense subjecció, trava o embaràs de cap mena, amb entera llibertat. Els nois jugaven allerats. Corria allerat. Benestant, que viu còmodament, sense estretors de cap mena. Són gent allerada. Viuen allerats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer (quelcom) sense estudi ni preparació, en el moment que se'n presenta la necessitat. Improvisar un discurs. Tocar un instrument o cantar amb tècnica i creativitat espontànies, sense una escriptura codificada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abric de pell propi dels esquimals, que arriba fins a l'alçada de les cuixes, proveït generalment d'una caputxa. Peça d'abric, amb caputxa osense, que imita la parca dels esquimals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'esgarrapar; l'efecte. Em va fer una esgarrapada a la cara. amb una esgarrapada [oamb quatre esgarrapades] Precipitadament. Avui he dinat amb una esgarrapada. Es vestí amb quatre esgarrapades i es calçà sense posar-se els mitjons. [...]