FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reacció d'oxidació acompanyada d'un despreniment de llum i de calor, amb flama osense. combustió espontània Autocombustió . combustió lenta Combustió sense despreniment de llum. Temps del cicle d'un motor en què es produeix la combustió del carburant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de reblir; l'efecte. Material solt, sense valor, que omple una galeria o una cambra minera abandonada, o un cros. Material de gran superfície específica amb què hom emplena les columnes de fraccionament o d'absorció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vehicle automòbil comercial petit, totalment cobert, sense seients per a passatgers i amb porta a la part posterior o als laterals per a la càrrega i descàrrega. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació petita amb espill a popa i sense arboradura. Llanxa de regates. llanxa canonera Llanxa proveïda de canó, morter o obús emprada en combats a curta distància. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Organisme vegetal d'organització molt simple, unicel·lular o pluricel·lular, però en aquest darrer cas amb les cèl·lules totes equivalents, poc coherents entre si i sense diferenciació funcional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temps fresc. Fer fresca. Fred moderat, especialment agradable quan hom té calor. Sentir fresca. Prendre la fresca. anar a la fresca Anar amb poca roba. estar a la fresca [o posar-se a la fresca] Estar, posar-se, en un indret fresc. prendre's una cosa a la fresca Sense immutar-se per ella [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prelat superior d'una diòcesi. bisbe coadjutor Bisbe auxiliar amb dret de successió. bisbe diocesà Diocesà 2 . bisbe titular [o bisbe in partibus infidelium] Bisbe sense jurisdicció, que té assignat el nom d'una antiga diòcesi, sense fidels ni clerecia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Biga petita, metàl·lica o de formigó, especialment la que, en un sostre amb revoltons, els sosté. Peça ceràmica arrenglerada amb d'altres d'iguals que, armades amb barres de ferro, omplertes de formigó i col·locades paral·lelament, formen un sostre sense [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ruptura, solució de continuïtat produïda violentament en un cos sòlid, especialment en un os o en un cartílag. La fractura de l'húmer, del crani. Fractura articular, comminuta, esberlada. Ruptura d'una massa rocosa, amb desplaçament osense, causada en ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, els mals tractes, etc. fer-ne una d'ase i seca Fer una cosa malament i encara amb agreujants. no dir ase ni bèstia [o no dir ni ase ni bèstia] Estar-se de saludar, estar-se de dir res. sense dir ase ni bèstia [osense dir ni ase ni bèstia] Sense saludar, sense proferir cap [...]