FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és administrat o té lloc prop del llit del malalt. Medicina clínica. Metge que estudia les malalties i n'estableix els diagnòstics per mitjà de l'examen directe dels malalts. Ensenyament mèdic per l'examen i el tractament dels malalts en presència dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En quantitat suficient. Hem menjat i hem begut a bastament. En grau suficient. Estem preparats a bastament pera emprendre la tasca. Un nombre de vegades més que suficient. Us ho he dit i repetit a bastament. Per un nombre més que suficient de subjectes. La seva obra és a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que assegura, que garanteix alguna cosa amb un contracte d'assegurança. assegurador directe Assegurador que té el contracte signat amb l'assegurat, fet que el diferencia del reassegurador, al qual ha cedit una part de l'operació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En llibertat, lliurement, sense subjecció. Les egües pasturaven a lloure perla prada. Quan els gats són fora, les rates van a lloure. Amb els cabells a lloure. A pes, a grapats, sense envasar. Vendre queviures a lloure. a son lloure A gust seu, a caprici seu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unitat de la forma poètica caracteritzada per estar sotmesa a mesura. Sèrie determinada de peus en la poesia quantitativa. Vers hexàmetre, pentàmetre. Vers iàmbic, dactílic. Nombre determinat de síl·labes amb accents rítmics en llocs fixos en la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A preu fet i sense condicions. Arrendar un mas a escruix. Vendre un bosc a escruix. en escruix Completament, separant les parts. La ventada ha romput en escruix la soca de l'arbre. [...]