FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sulfat doble d'alumini i de potassi, ordinàriament cristal·litzat en octaedres, dotat de propietats astringents, hemostàtiques i antidiarreiques. Sulfat doble isomorf amb l'alum comú, en què el potassi és reemplaçat per un altre ió monovalent, com el sodi, i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té en la molècula quatre àtoms d'hidrogen àcid, dissociable, reemplaçable per un ió metàl·lic o un radical bàsic. L'àcid silícic és tetrabàsic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mètode indirecte d'anàlisi volumètrica de substàncies oxidants, basat en la reacció d'aquestes amb un excés d'ió iodur i la valoració del iode alliberat amb una solució valorant reductora. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté dos o més àtoms donadors en posicions adequades per a poder formar amb un sol ió metàl·lic dos o més enllaços coordinats, s'aplica a un lligand aniònic o neutre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
associació local es coordina amb d'altres de comarcals. En quím., formar un compost de coordinació o compost complex per unió d'un ió metàl·lic central amb lligands. Un ió metàl·lic central, unir-se amb lligands. L'ió coure (II) es coordina amb l [...]