FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acompanyament que es col·loca sobre l'escut d'armes. Això serà eternament per a vós un timbre de glòria. Marca estampada amb un segell, especialment la que, en el paper on s'estenen certs documents, estampa l'Estat o una altra institució pública, indicant la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unió legítima entre dues persones que es comprometen a portar una vida en comú, establerta mitjançant certs ritus o formalitats legals. Matrimoni religiós. Unir-se en matrimoni, contraure matrimoni. Anul·lar el matrimoni. Va ser un matrimoni de pura conveniència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
balanços, de comptes i d'altres documents comptables. Magistrat de l'antiga Roma encarregat de fer el cens de la població i vetllar sobre els costums dels ciutadans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aprovat, esdevingui llei. Estudi detallat d'una cosa a realitzar. Concurs de projectes per a l'erecció d'un monument. Conjunt de plans i de documents explicatius que donen totes les dades tècniques i totes les vistes d'elements o de conjunt necessàries per tal que hom pugui fabricar una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Sotmès a la regla d'un orde religiós. Clergat regular. Canonge regular. Soldat marroquí manat per oficials espanyols, en l'època colonial. Grup de regulars. Que pertany a l'exèrcit permanent. Tropes regulars. En geom., que té tots els angles i costats o cares iguals entre si. Que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obligació que l'Administració pública té d'indemnitzar qui, per culpa d'aquella, ha estat lesionat en els seus drets i de demanar comptes a les autoritats, als funcionaris i als altres agents sobre l'exercici de llurs càrrecs. responsabilitat civil Responsabilitat jurídica en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convenient, oportú. Tenia llicència per a instituir i destituir tots els veguers segons a la seva discreció semblés expedient. Mitjà de sortir-se pel moment d'una dificultat, de salvar un inconvenient. Vaig servir-me d'un expedient que vull recomanar a tots els literats que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa afegida, adjuntada, a una altra de la qual és com una part accessòria, subsidiària, com una prolongació. Text afegit a una obra, que no en constitueix una part essencial, com un cos de notes explicatives, una bibliografia o uns documents justificatius. És més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provar la identitat (d'una cosa) amb una altra, reconèixer com a idèntic. Reconèixer que (una persona o cosa) és realment tal o tal persona o cosa. Demostrar la pròpia identitat, especialment amb els documents que l'acrediten. Facin el favor d'identificar-se abans d'entrar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
emmidonada. Mitja lluna de metall que portaven penjant del coll, com a insígnia, els oficials de l'exèrcit quan estaven de facció. Motllura el perfil de la qual es compon de dos arcs del mateix radi, còncava a la part superior i convexa a l'inferior. Línia recta que uneix els [...]