FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat que posa en estat de fer alguna cosa. Usar algú malament del seu poder. Està en el seu poder de fer això i molt més. L'imant té el poder d'atraure el ferro. fer el seu poder Fer tots els possibles. Ella fa el seu poder d'entendre't. poder adquisitiu Quantitat de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona plena de bones qualitats morals. ésser una persona de paraula Tenir paraula. Dona de paraula. Home de paraula. Persona de paraula. Gent de paraula. En alguns casos, denota el cos. Això fa mal a la persona. en persona Un mateix, amb presència real delcos. Hi aniré en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de documents acumulats per una persona o per una institució com a resultat de l'activitat pròpia o aliena. Arxiu personal, patrimonial, eclesiàstic, nobiliari, d'una empresa. Arxiu judicial, militar, municipal. Arxiu digital. arxiu privat Arxiu de procedència no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'embarcacions de fusta. Títol que portava el menestral en el tercer grau del seu ofici. Tractament que es dona a un desconegut. Escolteu, mestre! Persona que condueix el personal, dirigeix les operacions d'un servei. mestre d'armes Mestre d'esgrima. mestre de ball Persona que, en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sovint amb el qualificatiu de bell o primer anteposat a antuvi, de primer moment, abans de tota altra cosa. D'antuvi cal saber qui vindrà. L'afer va resultar més complicat del que semblava de bell antuvi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrar per atènyer la consecució (d'un fi). Van intentar inútilment obrir la porta. Promoure (una acció judicial). Va intentar una demanda contra els propietaris del pis. [...]