Els noms propis de persona, segons els usos característics de cada parlar, poden anar precedits, en singular, de l'article personal (en/na) o de l'article definit (el/la), que en aquest cas també fa d'article personal. L'article personal en/na només té formes de singular i s'usa amb noms en [...]
Els noms propis de persona es poden abreujar i donen lloc als hipocorístics, és a dir, formes amb caràcter afectuós o familiar, usades en registres informals. En general, se solen formar per truncament:
1. La forma tradicional consisteix en el truncament de la part final del mot, que inclou la [...]
Es considera que cal distingir l'ús oficial de les designacions de partits polítics i sindicats de l'ús social d'aquestes designacions.
En el cas de l'ús oficial cal usar el nom registrat i no s'ha de traduir. En canvi, quan no sigui necessari usar la forma oficial, en l'ús social, aquestes [...]
Alguns nomsi adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, erròniament, amb una -e final: els noms texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, i els adjectius fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodoxe. Cal substituir [...]
Els noms dels càrrecs s'escriuen amb minúscules inicials, tant si es refereixen a la persona concreta com si es refereixen al nom genèric comú. Per exemple, per fer referència a la persona: El president de la Generalitat arribarà d'aquí a uns moments. I per designar el nom genèric: El Parlament té [...]
Es poden distingir dos casos:
1. Quan es fa servir el mot càtedra en sentit genèric, s'escriuen amb minúscules tots els elements de la denominació. Per exemple:
S'han convocat oposicions a dues càtedres de literatura i a una de matemàtiques.
Però, quan es fa referència a la denominació d'una [...]
El mot Nadal i altres nomsde festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen article i generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple:
No sé què voleu fer [...]
Els nomsde personatges històrics o bíblics, sants, papes, dinasties, llinatges i personatges mitològics o literaris que tenen tradició de traducció, adopten la forma específica traduïda en un text en català. Per exemple:
Aristòtil
Àrtemis
Carlemany
Dant
Joan XXIII
Juli Cèsar
sant Francesc d [...]
Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables. Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana [...]
Les designacions de vies urbanes i interurbanes tenen dues parts: el nom genèric de la via pública (és a dir, mots com carrer, plaça, passeig, ronda, passatge, camí, etc.) i el nom propi del lloc. El nom genèric s'escriu sempre amb minúscula inicial dins d'un text, mentre que el nom propi del lloc [...]