La h o hac no se sol pronunciar en català i en la majoria de casos només té valor etimològic, per exemple: haver, hivern, home, hora, hospital; adherir, àdhuc, alhora, filharmònic, inhalar, subhasta, tothom; ahir, prohibir, vehicle; Homer; Horta. Hi ha excepcions, però. Es pronuncia h aspirada [...]

significat d''amic', que s'escriu amb l: filosofia, bibliòfila, cinèfila, etc. els mots que comencen per mil·l-, amb el significat de 'mil': mil·lenari, mil·lenni, mil·lèsim, mil·ligram, mil·límetre, etc., però s'escriuen amb l: milè, miler i milenar. els mots que comencen per il·l-, com a variant del [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es. S'escriu és en el cas següent: quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és [...]

Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents: En mots aguts: la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc. la tercera persona del singular del passat simple [...]

Les orientacions bàsiques per saber quan s'escriu b i quan s'escriu v són les següents: S'escriu b: davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra, etc. (es troba vl en algun mot d'origen estranger com Vladimir o Vladivostok) davant de vocal, si b alterna amb p en mots d'una mateixa família o [...]

Les paraules sol, russa, cirera o adreça contenen el so de la essa sorda, que cal distingir del so de la essa sonora (que es troba en paraules com Teresa, colze o zoo). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los. El so de essa sorda, com el de sou, rossa [...]

verbs, la vocal a es manté en totes les formes verbals en els parlars occidentals. En canvi, en els parlars orientals i en alguns de nord-occidentals aquesta vocal a només apareix en les formes amb l'arrel àtona. Per exemple: treu o trau, però traurà neix o naix, però naixerà jeu o jau, però jaurà heu [...]

L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda). A final de paraula convé tenir en compte les [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de bé, béns i be, bens. S'escriu bé, béns en els casos següents: amb el significat de 'benefici' o 'riquesa [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de té i te. S'escriu té en el cas següent: quan és una forma del verb tenir: Té un gran cor; Té, vint euros [...]