Les formes hivernació i hibernació (i els verbs hivernar, hibernar) tenen significats diferents.
El terme hibernació té els significats següents:
1. Designa el conjunt de fenòmens biològics provocats per l'hivern en la major part dels homeoterms i en alguns mamífers i ocells, i que serveixen [...]
El verb conèixer, en sentit general, significa 'tenir una idea més o menys completa d'algú o d'alguna cosa'. Per exemple:
Encara no coneixíem els detalls de la conferència.
Ara bé, la forma pronominal conèixer-se té el significat de 'ser evident, notar-se'. Per exemple:
Es coneix que avui han [...]
Els verbs reglar, regular, reglamentar o pautar s'usen per donar normes o instruccions per dur a terme alguna cosa. Per exemple:
És molt metòdic, fins i tot ha regulat l'hora d'anar al lavabo.
Hem de pautar l'execució de les obres.
D'altra banda, el verb pautar també s'usa amb el sentit de fer [...]
Els verbs complir, establir, oferir, omplir, reblir, sofrir i suplir (i derivats) fan el participi amb la terminació -ert. Cal tenir en compte, però, que en valencià i baleàric aquests verbs formen el participi amb la terminació -it:
complert (o complit)
establert (o establit)
ofert (o oferit [...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb saber són les següents:
sabés
sabessis
sabés
sabéssim
sabéssiu
sabessin
Cal evitar, doncs, les formes sapigués, sapiguessis, etc., originades per analogia amb altres verbs que fan l'imperfet de subjuntiu acabat en -gués.
[...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb cabre o caber són les següents:
cabés
cabessis
cabés
cabéssim
cabéssiu
cabessin
Cal evitar, doncs, les formes capigués, capiguessis, etc., originades per analogia amb altres verbs que fan l'imperfet de subjuntiu acabat en -gués.
[...]
Són de la segona conjugació, i no de la tercera, els verbs següents:
batre (i derivats: abatre, debatre, rebatre...)
cloure (i derivats: concloure, excloure, incloure...)
córrer (i derivats: concórrer, discórrer, ocórrer, recórrer...)
fondre (i derivats: confondre, difondre, infondre [...]
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
Els verbstransitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe és una oració subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bé en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternança alguns verbs de dicció, com ara prometre o jurar, o bé alguns verbs de [...]