El verb comparèixer té, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Concretament, aquest so apareix en la primera persona del present d'indicatiu (comparec) i en totes les del present de subjuntiu, l'imperfet de subjuntiu i algunes formes de l'imperatiu:
Present d [...]
En general els compostos següents s'escriuen sense guionet:
1. Els compostos cultes, que són aquells el primer element dels quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades en -i (com ara afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-). Per exemple [...]
L'adjectiu que designa una cosa fixada és fix, i no fixe.
El plural masculí de fix és fixos. Així, cal dir, per exemple: contractes fixos (i no contractes fixes).
La forma fixes només es correspon a l'adjectiu femení plural. Per exemple: despeses fixes.
[...]
L'adjectiu que designa una cosa composta de parts o elements diferents és mixt, i no mixte.
El plural masculí de mixt és mixtos. Així, cal dir, per exemple: vestidors mixtos (i no vestidors mixtes).
La forma mixtes només es correspon a l'adjectiu femení plural. Per exemple: trobades mixtes.
[...]
anti Stokes, ex URSS, l'Europa post Maastricht; selecció sub 21; globulina anti D; un ex "hippy"; manifestació anti skinheads, etc.
2. Quan el prefix precedeix un sintagma lexicalitzat o bé un mot que ja porta guionet: manifestació anti cascos blaus, ex Unió Soviètica, l'ambient pre Segona Guerra [...]
hores extres
vins extra
L'adjectiu extra serveix per
designar dos conceptes. D'una banda, significa 'extraordinari', és a dir, que està fora del que es considera normal o acostumat. Amb aquest sentit no és un mot invariable, és a dir,
flexiona el plural amb la forma extres. Per exemple:
Per [...]
presenta la forma acabada en -tín: contín, entretín, mantín, etc. I en baleàric, la forma acabada en -té: conté, entreté, manté, etc. Ara bé, cal tenir en compte que les variants en -té no es fan servir quan van seguides de pronom feble.
Pel que fa a la segona persona del plural d'imperatiu, els verbs [...]
Els verbs complir, establir, oferir, omplir, reblir, sofrir i suplir (i derivats) fan el participi amb la terminació -ert. Cal tenir en compte, però, que en valencià i baleàric aquests verbs formen el participi amb la terminació -it:
complert (o complit)
establert (o establit)
ofert (o oferit [...]
heteronuclear o sub- i suprahepàtic. Cal tenir en compte, però, que es tracta d'un recurs estilístic que es fa servir en contextos molt específics, sobretot científics, i per tant cal restringir-lo a aquests àmbits.
[...]
, recull de composicions
èpico-lírico-dramàtiques.
Així, hispanoamericà, hispanoamericana,
per exemple, en general s'escriu junt: comerç
hispanoamericà, país hispanoamericà (és a dir,
'd'Hispanoamèrica'). Ara bé, si es produeix una ambigüitat clara que el
context no resol, es pot escriure amb [...]