Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 2.374

Fitxes de l'Optimot
121. Numerals cardinals en valencià i balear
Font Fitxes de l'Optimot
En els parlars valencians, hi ha determinats numerals que tenen formes pròpies. Són els següents: 8 huit 17 dèsset 18 díhuit 19 dènou 80 huitanta Pel que fa als parlars baleàrics i part del nord-occidental, també hi ha determinats numerals que tenen formes particulars. Són els següents:  17 [...]
122. Oracions de relatiu adjectives i substantives
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha dos tipus d'oracions de relatiu: les adjectives i les substantives. Les oracions relatives adjectives modifiquen un sintagma nominal que fa d'antecedent. Per exemple: El gos que borda és marró (que borda modifica el gos). La fruita que té a la nevera s'ha fet malbé (que té a la nevera [...]
123. Ortografia de x (xeix) i ix
Font Fitxes de l'Optimot
El so de x a arxiu o guixar s'escriu x a principi de mot (xarop, xocolata; Xina) i darrere de consonant (bolxevic, marxar; Elx). Cal tenir present, però, que darrere de vocal s'escriu el dígraf ix: baixar, caixa, coix, coixí, maduixa, queixa, reixa, uixer; excepte darrere de i: clixé, guix [...]
124. Pronúncia dels mots prefixats i compostos
Font Fitxes de l'Optimot
En general, a l'hora de pronunciar els mots prefixats, com ara semicercle, i els mots compostos, com economicosocial, es manté l'accent del formant de la dreta, és a dir, es conserva la vocal tònica d'aquest formant (cercle, social, respectivament), mentre que l'accent del formant de l'esquerra es [...]
125. Règim dels verbs trucar i telefonar
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs trucar i telefonar, quan signifiquen 'establir comunicació per via telefònica', són intransitius i porten un complement indirecte que expressa la destinació. Per exemple: La teva germana ha trucat fa poc: truca-li! No telefonis a l'àvia ara, que no hi serà. Malgrat que, actualment [...]
126. topònims i gentilicis del País Valencià
Font Fitxes de l'Optimot
Ademús: ademusser -era Aiora: aiorí -ina Alacant: alacantí -ina Alacantí, l': alacantí -ina Albocàsser: bocassí -ina, albocassí -ina Alcalatén, l': de l'Alcalatén Alcoi: alcoià -ana Alcoià, l': alcoià -ana Alcora, l': alcorí -ina Alt Maestrat, l': maestratenc -enca  Alt Millars, l': de l'Alt Millar [...]
127. Variació dialectal de nosaltres i vosaltres
Font Fitxes de l'Optimot
Els pronoms personals forts nosaltres i vosaltres presenten formes diverses segons cada parlar. Algunes d'aquestes variants són: nosaltros, nosatros, nosatres, naltres, naltros, nantres, nantros, natres, natros, noltros, mosaltros, mosatros, moatros, matros vosaltros, vosatros, vosatres, valtres [...]
128. 'sempre i quan' o 'sempre que'?
Font Fitxes de l'Optimot
La locució conjuntiva sempre que s'usa per expressar una condició. Per exemple: Hi anirem demà, sempre que no plogui. El partit començarà de seguida, sempre que no torni a haver-hi problemes de llum. Amb aquest valor condicional també es pot fer servir la construcció formada amb conjunció si i [...]
129. 'Vulpellac, Fonteta i Peratallada' o 'Forallac'?
Font Fitxes de l'Optimot
La denominació oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Forallac. Contràriament, la forma normativa d'aquest nom de municipi ?format per tres topònims ben documentats històricament, Vulpellac al segle X, Peratallada al segle XI i Fonteta al segle IX? és Vulpellac, Fonteta i Peratallada, ja [...]
130. Carnaval o Carnestoltes? / els Carnavals o el Carnaval? / Majúscules i minúscules de Carnaval i Carnestoltes
Font Fitxes de l'Optimot
Les paraules Carnaval i Carnestoltes són equivalents quan es refereixen al període de caire festiu que precedeix la Quaresma i en què són típiques les rues i les festes de disfresses. La forma Carnavals, en plural, no és adequada per anomenar aquesta festivitat. Per exemple: Els Carnavals [...]
Pàgines  13 / 238 
<< Anterior  Pàgina  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  Següent >>