El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere.
Generalment s'escriu g davant de e, ii s'escriu j davant de a, o, u:
gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc.
rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]
Alaior: alaiorenc -a
Alaró: alaroner -a
Alcúdia: alcudienc -a
Algaida: algaidí -ina
Andratx: andritxol -a
Ariany: arianyer -a
Artà: artanenc -a
Banyalbufar: banyalbufarí -ina
Binissalem: binissalemer -a
Búger: bugerró -ona
Bunyola: bunyolí -ina
Calvià: calvianer -a
Campanet: campaneter -a
Campos: c [...]
Andorra, Principat i Andorra la Vella: andorrà -ana
Canillo: canillenc -a
Encamp: encampadà -ana
Escaldes-Engordany: escaldenc -a
Massana, la: massanenc -a
Ordino: ordinenc -a
Sant Julià de Lòria: lauredià -ana
[...]
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas de noms comuns i d'adjectius, es manté la part inicial del mot. Cal tenir en compte, a [...]
Per expressar que alguna cosa té poca quantitat d'alguna substància es pot fer servir l'adjectiu pobre, pobra. Per exemple:
És un mineral pobre en níquel.
La seva sang és pobra de glòbuls vermells.
També es pot expressar aquest mateix sentit amb l'adjectiu baix. Per exemple:
Seguia una dieta [...]
Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo.
La essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com [...]
De vegades, les formes dels verbs adequar, liquar i obliquar es pronuncien inadequadament amb un hiat, per analogia amb certes formes verbals de aguar, evacuar i promiscuar, en què la pronúncia amb hiat alterna amb la pronúncia amb diftong.
En els registres formals, per tant, les formes verbals [...]
La denominació oficial d'aquest municipi és Brunyola i Sant Martí Sapresa. Des de l'any 2018 el topònim Brunyola i Sant Martí Sapresa substitueix el nom Brunyola, forma que consta encara en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009.
[...]
Els elements de la correlació l'un i l'altre i les seves variants (l'un a l'altre, l'un per l'altre, l'un sense l'altre, l'un al costat de l'altre, etc.) poden anar en masculí o femení si les coses o les persones a què fan referència són de gènere masculí o femení, perquè hi poden concordar en [...]
En català, per designar la nit que precedeix les festivitats de Nadal i de Cap d'Any, cal dir nit de Nadal en comptes de nit bona i nit de Cap d'Any en comptes de nit vella.
Si no es vol fer referència específicament a la nit sinó a tot el dia, es poden fer servir les formes descriptives següents [...]