, acer o caça, es pot escriure amb quatre grafies: s (essa), ss (essa doble), c (ce) i ç (ce trencada).
A inici de mot es pot trobar:
s: sac, serietat, síndria, somiar, suma, etc.
c: cel, celebrar, circ, cirera, etc. (només davant dee, i)
ç: excepcionalment, en els mots ça i ço
Entre vocals [...]
El so dela g de gerani odela j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere.
Generalment s'escriu g davant dee, i i s'escriu j davant de a, o, u:
gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc.
rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]
Hi ha una sèrie demots que, tot i que segons les regles d'accentuació no s'haurien d'accentuar, porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. La llista demots que porten accent diacrític la formen [...]
, que s'escriu dièresi a proïsme i lluïsme perquè aquesta terminació no pertany al sufix -isme.
4. En els mots amb les terminacions llatines -um i -us. Per exemple: aquàrium, harmònium; Màrius.
5. En els mots duumvir, triumvir i derivats.
Cal tenir present que no s'escriu dièresi sobre la i ola u de [...]
que no hi ha diftong
En situacions en què la i ola u formaria diftong amb la vocal contigua, la dièresi indica que la i ola u s'ha de pronunciar separadament de les altres, és a dir, en cops de veu diferents. Per exemple: en el mot fei-na, la i forma diftong amb la vocal precedent, i, com que no hi [...]
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) delao dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, lao du accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria demots que fan el plural en -ons: atenció, avió, botó, camió, cançó, traïció, etc.
els acabats en -ós [...]
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) delao dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, lao du accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
els mots açò, això, allò, però, etc.
els noms arròs, espòs, repòs, talòs, terròs; Ambròs, Bolòs, Seròs, Tredòs [...]
Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs [...]
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so dela essa sonora, que cal distingir del so dela essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant demots començats amb vocal o hac:
l'avi
l'Albert
l'hereu
l'Ignasi
l'insecte
n'Hug
l'univers
n'Anna
l'u
l'Úrsula
l'autoritat
el dia d'avui
l'organització
pota d [...]