La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so dela essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c.
Es pot trobar ç:
a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc.
a final de mot: braç, veloç [...]
viatjar amb tren des de Viena fins a Budapest.
Som aquí des de les quatre dela tarda.
Ja pots començar des de demà.
T'ho dic des dela meva experiència personal.
Si la preposició des de va seguida d'una paraula que comença amb vocal (o hac i vocal), s'apostrofa segons les normes de l'apostrofació de [...]
El verb que designa l'acció de fer força per moure una cosa és tirar, no tirar de. Per exemple:
Els gossos tiren el trineu (i no Els gossos tiren del trineu).
Per expressar l'acció de fer força per portar cap a si alguna cosa, el verb adequat és estirar (no estirar de). Per exemple:
Estira la [...]
El verb cuidar, en el sentit de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, és transitiu i, per tant, exigeix complement directe. També s'utilitza la forma cuidar-se per fer referència a tenir cura d'un mateix. Per exemple:
Ha de cuidar la mare perquè està malalta.
Cuida't, que fas ulleres.
Si no es cuida [...]
Per expressar la idea d'estar esperant algun fet o esdeveniment, es pot fer servir l'expressió en espera de. En canvi, la construcció a l'espera de no està recollida per la normativa. Per exemple:
En espera dela vostra resposta, us saludem atentament.
Quedem en espera dela vostra confirmació [...]
Per expressar el sentit de 'prenent com a base' es poden fer servir diverses expressions, com ara d'acord amb, partint de, segons o a partir de, tenint en compte el context en cada cas.
Pel que fa a la locució en base a, que es troba usada amb aquest mateix significat, cal recordar que no està [...]
Hi ha alguns verbs dela segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests [...]
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sonor de 'gz' en els casos següents:
en mots amb l'element ex- (o -ex-) davant de vocal o h seguida de vocal: exagerar, exercici, exhalar, exhaurir, exhibir, exhortar, èxit, exòtic, exuberant, inexhaurible, etc.
en mots amb l'element hex- o [...]
El mot vessant és masculí quan fa referència al coster que uneix el tàlveg i la carena ola base amb el cim d'una muntanya. Per exemple:
El vessant nord dela muntanya és rocallós.
En certs casos, vessant pot ser tant masculí com femení:
Si té el significat de 'aiguavés'. Per exemple:
Van [...]
El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular. Ara bé, quan aquest pronom coincideix amb els pronoms de complement directe el, la, els o les, el pronom li es transforma en hi. L'ordre dela combinació resultant és el següent: primer el complement directe i [...]