Les paraules sol, russa, cirera o adreça contenen el so de la essa sorda, que cal distingir del so de la essa sonora (que es troba en paraules com Teresa, colze o zoo). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sorda, com el de sou, rossa [...]
fluït, fluïda (participi de fluir) fluid, fluida (nom i adjectiu)
La forma fluït és el participi del verb fluir, i porta dièresi perquè el participi dels verbs que acaben en la terminació -ir precedida d'una vocal sempre en porten. Per exemple:
La lava ha fluït del volcà amb molta lentitud.
La [...]
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests [...]
aquestes indicacions:
En general s'escriu t o d segons la lletra que contenen la forma en femení o els derivats. Per exemple: esvelt (esveltesa), líquid (liquidesa), llard (llardós), ràpid (ràpida), sord (sordesa), sort (sortós), tard (tardar), verd (verda).
Cal notar que a vegades no es pot [...]
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria de mots que fan el plural en -ons: atenció, avió, botó, camió, cançó, traïció, etc.
els acabats en -ós [...]
L'escriptura de les consonants m/n pot presentar dubte ortogràfic quan es troben a final de síl·laba davant d'una consonant. S'escriu m en els casos següents:
en general, davant b, p, m: àmbit, timbal; tempesta, trampa; commoure, immens, etc., i també certs mots que presenten el grup gràfic mp [...]
triumvir.
Els mots de la mateixa família solen portar la mateixa grafia, b o v:
beure, beuratge, abeurar,
abeurador
cavall, cavallada,
cavalleresc,
cavalleria
Però no ocorre així en els pseudoderivats, mots cultes que deriven directament del llatí:
corba i corbat, però curvatura
núvol i ennuvolat [...]
.
els mots adés, després, només, i els que fan el plural en -essos: accés, congrés, excés, exprés, ingrés, progrés, etc.
els verbs en -cén (encén) i -tén (estén, pretén...).
altres mots com abecé, amén, peroné, ximpanzé i Bernabé.
En mots plans:
els infinitius com ara créixer, ésser, néixer [...]
Hi ha estrangerismes que s'han adaptat a l'ortografia catalana i que, per tant, s'accentuen segons les regles d'accentuació del català, com ara currículum, vídeo o esmòquing.
En canvi, altres mots manllevats d'una llengua estrangera mantenen la grafia original, com són els casos de fondue [...]
Quan hi ha un mot apostrofat a final de ratlla, no es deixa l'apòstrof al final i s'escriu la paraula que l'acompanya en la línia següent, sinó que la partició es fa com segueix:
Hem facilitat la creació d'u-
na empresa tecnològica.
Així mateix, les paraules manllevades a una llengua estrangera [...]