Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte: cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo. En canvi, no s'apostrofen ni [...]

L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar. Convé recordar que s'escriu n en els casos següents: en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc [...]

En el verb argüir hi ha concurrència de dièresis: n'ha de portar la u per indicar que cal pronunciar-la i, alhora, en algunes formes cal posar-ne a la i per indicar que no hi ha diftong. Quan coincideixen dues dièresis en una mateixa forma verbal, s'escriu tan sols la de la i (per exemple, arguïm [...]

Per expressar 'a un temps, unidament, conjuntament', l'expressió adequada és a l'una, no pas a la una. Per exemple: Xerraven a l'una. Hem d'anar tots a l'una, si no volem fracassar. Convé no confondre aquesta expressió amb la referència a l'hora del dia, cas en què per tradició el mot [...]

paraula. No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona). Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert [...]

Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format: in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-) besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades') mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal [...]

Les majúscules han de dur accent gràfic, igual com les minúscules, d'acord amb les normes d'accentuació. Per tant, cal accentuar noms propis com Àngela o Òscar, o bé mots que comencen en majúscula a començament de frase, per exemple: És un bon noi. A més de transgredir les normes d'accentuació, la [...]

acabats en ­es que no dupliquen la s en formar el plural: cortés, il·lés; anglés, francés; admés, pretés. En els numerals ordinals i altres paraules acabades en ­e: cinqué, sisé; alé, café, comité, obscé, seré. En les formes de la tercera persona del singular del present d'indicatiu d'alguns verbs de la [...]

Les paraules sol, russa, cirera o adreça contenen el so de la essa sorda, que cal distingir del so de la essa sonora (que es troba en paraules com Teresa, colze o zoo). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los. El so de essa sorda, com el de sou, rossa [...]

els, i l'article personal en: ca + el: cal ca + els: cals ca + en: can Per exemple: Vaig a cal metge. Vinc de cals Domènec. Això sembla can seixanta. Pregunta-ho a can Serra. No hi ha contracció, però, quan l'article s'apostrofa amb el mot que acompanya, perquè comença amb vocal o h. Per [...]