. Cal tenir en compte, però, que tenen un matís de significat diferent.
Altres expressions que es poden usar, segons el context, són en aquest punt
o
tan avançat com és... Per exemple:
Tan avançat com és el curs, i encara no us han ensenyat a multiplicar?
[...]
Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, si s'exceptuen casos de possible ambigüitat, de paral·lelisme, de desplaçament de complement o de certs quantificadors.
Pel que fa als quantificadors, cal tenir en compte els casos següents:
1. Quan el complement directe és [...]
Els noms propis de persona, segons els usos característics de cada parlar, poden anar precedits, en singular, de l'article personal (en/na) o de l'article definit (el/la), que en aquest cas també fa d'article personal. L'article personal en/na només té formes de singular i s'usa amb noms en [...]
Hi ha mots que regeixen la preposició en, com ara els verbs confiar o pensar i els noms interès o dificultat. Per exemple:
Hem de pensar en el futur dels joves.
Mostra un gran interès en la lectura de l'obra.
Ara bé, quan el complement d'aquests mots és un infinitiu precedit de preposició, en [...]
, també es poden fer servir les expressions tots i cadascun (o totes i cadascuna) i tots i cada un (o totes i cada una). Per exemple:
Han donat un exemplar del llibre a cadascun dels presents (o ...a cada un dels presents).
Sabries dir el nom de totes i cadascuna d'aquestes plantes? (o ...totes i cada [...]
Les formes dels verbs aguar, evacuar i promiscuar que tenen l'arrel àtona es poden pronunciar amb hiat o amb diftong. Per exemple, tant es pot pronunciar a-gu-a-ri-a, e-va-cu-a-va, pro-mis-cu-a-ré com a-gua-ri-a, e-va-cua-va, pro-mis-cua-ré.
Així mateix, es poden pronunciar amb hiat o amb [...]
En l'àmbit del dret i de l'administració, l'expressió en seu de, traducció literal de la castellana en sede de, no és adequada en català. Segons el context, es poden fer servir les expressions pel que fa a, en cas que, en matèria de, que fa referència a, que tracta, que regula, que preveu, etc [...]
La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar ia córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat [...]