determinat. Es tracta, doncs, d'unes característiques permanents en una zona concreta. Podem parlar, per exemple, del clima mediterrani, que és el característic de les regions que volten la mar Mediterrània, però també es dona a Amèrica (Califòrnia, Xile), el sud d'Àfrica i Austràlia.
La meteorologia, en [...]
Les expressions del tipus (ser) el primer, el darrer, l'últim, l'únic, etc. poden anar seguides de les preposicions en, ai de quan es troben davant d'un infinitiu. Per exemple:
Com sempre, el primer en/a/d'arribar va ser en Pere.
Els veïns seran els primers en/a/de queixar-se.
Aquell matí va ser [...]
Les sigles es formen generalment amb les lletres
inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple:
UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.)
IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.)
De vegades també [...]
Les sigles no s'accentuen en cap cas. Per exemple:
ADN (àcid desoxiribonucleic)
RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica)
SEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme)
En canvi, els acrònims, que es formen amb l'encaix dels mots que es prenen com a base, i les sigles lexicalitzades, que [...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
l'aparell amb què s'envia i es rep un fax. Així, podem dir: A l'oficina tinc un fax que també fa fotocòpies.
Si hem de fer servir la paraula fax en plural, cal tenir en compte que es forma afegint-hi la terminació -os. Per exemple: He estat fora tres dies i m'he trobat la taula plena de faxos.
[...]
En l'àmbit administratiu, quan es vol remarcar la idea de situació o estat, s'utilitza la construcció formada per la preposició a + data, amb la condició que la preposició vagi precedida d'un substantiu i la data s'expressi en xifres o amb el numeral corresponent. Per exemple:
L'empresa ha [...]
.
És útil recordar que es pronuncia essa sonora (escrita amb una sola s), per exemple:
en el sufix -esa que expressa qualitats físiques o morals: bellesa, certesa, feblesa, immediatesa, rigidesa, riquesa, validesa, etc. (ien el plural: certeses, febleses, etc.)
en gentilicis femenins com ara [...]
a preguntes. Per exemple:
Pregunta: Què dius? Que triga?
Resposta: Sí que triga, sí o Sí, triga molt.
Tal com es veu en els exemples anteriors, ia diferència de la conjunció si, el sí afirmatiu se separa del verb amb una coma o bé necessita la conjunció que. Per exemple:
Va contestar que sí que [...]
El grup nn es presenta en els casos següents:
mots formats amb els prefixos con-, en-, in- seguits de mot amb n inicial: connat, connatural, connotar, connovici, connubi, connumerar; ennegrir, ennuvolar-se; innat, innecessari, innoble, etc.
altres mots: annex (i derivats: annexar, annexió...); [...]
És freqüent l'error de fer servir mig, mitja ('que forma la meitat d'un tot') en lloc de les formes mitjà, mitjana ('que és igualment lluny de dos extrems').
Per exemple, és habitual sentir la construcció a mig termini per expressar que un fet es produirà en un període de temps que no és ni [...]