El verb instigar és transitiu, és a dir, regeix un complement directe de persona, seguit d'un altre complement, que pot ser introduït per la preposició a davant d'infinitiu o la conjunció que seguida d'una oració. Per exemple:
Va instigar els assistents que boicotegessin la reunió.
El va [...]
En l'àmbit de la gastronomia, quan es vol indicar quina substància es fa servir per conservar un aliment, s'utilitza la preposició en, i no la preposició amb. Per exemple:
M'agrada molt la tonyina en escabetx.
Avui menjarem peres en almívar.
D'altra banda, hi ha casos en què es vol fer [...]
En una coordinació de sintagmes preposicionals en què les preposicions són iguals, es pot suprimir la segona i coordinar els complements si la interpretació dels elements es considera que és unitària o única. Per exemple:
El pis d'en Pau i la Jana presenta un estat lamentable. (hi ha un sol pis [...]
Els verbs psicològics són els verbs que expressen emocions, sentiments o estats d'ànim. Aquests verbs es comporten de manera diferent segons la funció sintàctica que fa la persona que experimenta l'emoció o sentiment, és a dir, l'experimentador:
1. Hi ha verbs intransitius, com ara agradar o [...]
Per dir que les coses són d'una manera determinada, es fa servir la construcció comparativa tal com (i no tal i com). Per exemple:
La festa va anar tal com et vaig dir.
Ho faré tal com dius.
Tal com indica el calendari, dilluns vinent és festiu.
Cal recordar que la funció de tal és reforçar el [...]
El verb instar és un verb transitiu. Pot regir un complement directe de cosa, o bé pot regir un complement directe de persona seguit d'un altre complement introduït per una preposició davant d'infinitiu o una conjunció davant d'una oració. Per exemple:
El comitè insta l'aprovació del nou [...]
El verb jugar, en sentit general, significa 'passar el temps en quelcom que es fa amb l'objecte d'entretenir-se, de divertir-se'. Per exemple:
Es passa el dia jugant a futbol.
Ara bé, l'expressió jugar-s'hi té el significat de 'apostar' o 'arriscar-se a perdre' i sempre duu els pronoms perquè [...]
Per expressar la idea de finalització o conclusió es poden fer servir diverses expressions, com ara finalment, per acabar, a l'últim, per fi o al capdavall. Per exemple:
Primer es va fer la presentació dels membres del jurat, després va començar el sopar i, per acabar, es van lliurar els premis [...]
La locució depenent de té el significat d''en funció de'. Per exemple:
Es concediran beques depenent dels ingressos dels sol·licitants.
S'admetran oients depenent de la voluntat de les persones que s'examinin.
En canvi, la forma dependent de significa que 'depèn de'. Per exemple:
Aquesta [...]
Per fer referència a un element del text que ha aparegut anteriorment, de vegades s'utilitzen els participis esmentat, esmentada; mencionat, mencionada, o dit, dita (també susdit, susdita, en un registre més formal), que es poden col·locar davant o darrere del nom. Per exemple:
El nou espai de l [...]