Algunes de les onomatopeies que representen sons d'alguns ocells són les següents:
acció de cantar el colom, la tórtora: parrup
acció de cloquejar (gallina): cloc, cloc-cloc
acció de cantar el gall: quiquiriquic, cocorococ
acció de cantar la gralla: txac-txac
acció de cridar el tord, la [...]
En català central, en septentrional, en nord-occidental i en gran part del valencià i de l'eivissenc, els grups consonàntics finals formats per n, m i l seguides de t/d, p/b i t/d, respectivament, solen emmudir aquesta última consonant, tant si és en posició final com si va seguida de la marca de [...]
D'una banda, la forma u pot qualificar un nom indicant ordre d'aparició, de col·locació o de successió, com a sinònim de primer. Per exemple:
l'any u després de Crist (i no l'any un després de Crist)
el dia vint-i-u de març (i no el dia vint-i-un de març)
el segle u abans de Crist (i no el segle [...]
+ infinitiu, usada en la llengua antiga, actualment no es fa servir en registres formals.
En canvi, no són acceptables altres construccions que expressen el mateix sentit, com ara les següents:
tenir que + infinitiu. Per exemple: Si voleu aprovar les oposicions heu d'estudiar de valent (i no Si [...]
El ministeri que s'encarrega de les relacions d'un estat amb els altres o amb institucions internacionals s'anomena, en general, ministeri d'afers estrangers.
Per designar en català el ministeri corresponent a l'Estat espanyol (Ministerio de Asuntos Exteriores), s'observen vacil·lacions en la [...]
tornar vint minuts més tard')
Aquestes construccions temporals, però, són poc freqüents i pertanyen als registres formals i especialment a la llengua escrita.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (29.2.4a, 29.2.4b i 31.4.2.1j)
[...]
Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són:
interval
oboè
iber
alfil
xassís
elit
futbol
fluor
zenit
poliglot
xandall
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a)
[...]
(amb el significat de 'proposar'), mirar (amb el significat de 'procurar'), pregar o provar, la preposició de és obligatòria. Per exemple: M'han dit d'anar-hi tot sol, Heu de provar de fer-ho avui.
En canvi, els verbs veure i sentir, usats com a verbs de percepció, no poden dur la preposició de [...]
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
ella; M'aniria bé (de) quedar a les vuit.
Tampoc no és possible amb verbs d'argumentació (demostrar, mostrar, provar, implicar, comportar, suposar, inferir-se o significar). Per exemple: Ho demostraria comprar el seu llibre.
De + infinitiu: complement directe
La preposició de és opcional quan un [...]