El gentilici de la Comunitat Autònoma de Cantàbria és
cantàbric -a i càntabre -a.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de Cantàbria són els següents:
Cantàbria: cantàbric -a i càntabre -a
Santander: de [...]
verbs, la vocal a es manté en totes les formes verbals en els parlars occidentals. En canvi, en els parlars orientals i en alguns de nord-occidentals aquesta vocal a només apareix en les formes amb l'arrel àtona. Per exemple:
treu o trau, però traurà
neix o naix, però naixerà
jeu o jau, però jaurà
heu [...]
, higienicosanitari, grecoromà, ludicorecreatiu.
Pel que fa a l'accentuació, només conserven l'accent del
segon element, és a dir, l'accent recau a l'última síl·laba tònica de la
paraula. És per això que si el primer element normalment s'escriuria amb accent, en el compost el perd: politicosocial i no [...]
A partir dels verbs lliurar i entregar, es poden formar per derivació els adjectius lliurable i entregable, per mitjà de l'adjunció del sufix -ble, que indica que es pot fer l'acció que designa el verb. Aquests adjectius, doncs, estan ben formats i es poden fer servir amb el significat 'que es pot [...]
Sovint es confonen els termes israelià, israeliana i israelita.
La paraula israelià, israeliana fa referència només al modern estat d'Israel o als seus habitants. Per exemple:
Durant unes vacances vaig conèixer uns israelians.
Pel que fa al mot israelita, fa referència a l'antic Israel i, en [...]
col·loquialment de vegades es fa el plural llàpissos, cal recordar que aquest mot és invariable: un llapis, tres llapis.
La tendència a diferenciar el singular del plural i l'analogia respecte dels mots acabats amb un plural en -os explica els usos d'aquests plurals col·loquials com ara llàpissos (per llapis), [...]
En els cardinals i ordinals compostos, s'escriu guionet entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. Pel que fa a la sèrie dels vint, cal fer servir guionet a banda i banda de la conjunció i. Per exemple:
vint-i-cinc
quaranta-set
vuitanta-u
tres-cents
cinc-centes
mil [...]
El sentit reflexiu dels verbs transitius es construeix habitualment afegint-hi el pronom es (s', 's o se), sovint reforçat pel sintagma a un mateix o a si mateix. Per exemple: citar-se a un mateix, destruir-se a un mateix, immolar-se a si mateix, etc.
Un altre recurs per emfasitzar aquest sentit [...]
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen pera la formació d'adjectius que indiquen relació o pertinença a un personatge conegut o a la seva obra. El que té un ús més freqüent és -ià, -iana. Per exemple:
balmesià, balmesiana (de Balmes)
dalinià, daliniana (de Dalí)
maragallià [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]