Resultats de la cerca bàsica: 2.169

Fitxes de l'Optimot
41. L'adverbi relatiu on amb llocs figurats
Font Fitxes de l'Optimot
En oracions relatives es pot fer servir l'adverbi on per fer referència a llocs. Per exemple: Vam agafar el mateix camí per on havíem passat. Ho havia deixat on ja m'imaginava. Ara bé, aquest adverbi no se sol usar quan el lloc a què es refereix és metafòric o figurat, ni tampoc amb valor [...]
42. Verbs acabats en -sentir: amb -eix- o sense? / pressenteix o pressent?, assent o assenteix?, consenti o consenteixi?
Font Fitxes de l'Optimot
servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres formes de singular i la tercera de plural del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu. Així, el verb assentir, per exemple, es conjuga de la manera següent: Present d'indicatiu assenteixo, assenteixes [...]
43. Coordinació de preposicions amb el mateix complement
Font Fitxes de l'Optimot
En general, quan es coordinen sintagmes preposicionals que tenen el mateix complement es mantenen els complements en tots els sintagmes. Per exemple: Treballen pel país i per al país. Ara bé, en certs contextos, es pot evitar la repetició dels complements elidint-los tots excepte el que [...]
44. Adjectius amb el sufix -able, -ible
Font Fitxes de l'Optimot
El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple: Li agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar [...]
45. Flexió de gènere amb denominacions d'animals
Font Fitxes de l'Optimot
Els noms referits a animals domèstics, a animals de granja o a animals salvatges més coneguts solen tenir una forma per al masculí i una altra per al femení. En molts casos, s'obté el femení afegint la terminació -a a la forma masculina. Per exemple: anyell, anyella; conill, conilla; mul, mula [...]
46. 'de cara a' (en sentit figurat)
Font Fitxes de l'Optimot
La locució de cara a té diversos significats. Un d'aquests significats és 'cap a'. Per exemple: Som al maig i anem de cara a l'estiu. Un altre sentit de l'expressió de cara a és 'envers', 'en allò que concerneix algú o alguna cosa'. Per exemple: De cara als seus amics, sempre vol quedar bé [...]
47. 'peres amb vi' o 'peres al vi'? / 'musclos al vapor' o musclos amb vapor'?
Font Fitxes de l'Optimot
peres amb vi (acompanyament) musclos al vapor (mètode de cocció i estil del plat) Per fer referència al mètode de cocció es pot fer servir la preposició a seguida d'article. Per exemple: Demà farem barbacoa i menjarem carn a la brasa i patates al caliu. En Josep Maria va fer uns musclos al [...]
48. t'adones de que o t'adones que? / Les preposicions a, de, en i amb davant de la conjunció que
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple: T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió? Sempre confia en la bona voluntat dels altres. Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà. El director s [...]
49. 'Cabdella' o 'Capdella': amb 'b' o 'p'?
Font Fitxes de l'Optimot
la Torre de Capdella (cap de municipi), Capdella i la Central de Capdella (escrits amb p). La forma normativa d'aquest topònim és Cabdella (del llatí CAPITELLA), presenta una evolució regular, que ha donat com a resultat el grup consonàntic que en català s'escriu -bd- (com en els noms cabdal [...]
50. 'Rialb' o 'Rialp': amb 'b' o 'p'?
Font Fitxes de l'Optimot
evolució regular d'acord amb les regles de la gramàtica històrica catalana, que ha donat com a resultat el grup consonàntic final que en català s'escriu -lb (com en els mots balb, bulb, calb, etc.). Aquest és un nom freqüent en la toponímia catalana: la Baronia de Rialb, Rialb (nucli del municipi de [...]
Pàgines  5 / 217 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>