En l'àmbit administratiu, quan es vol remarcar la idea de situació o estat, s'utilitza la construcció formada per la preposició a + data, amb la condició que la preposició vagi precedida d'un substantiu i la data s'expressi en xifres o amb el numeral corresponent. Per exemple:
L'empresa ha [...]
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valor espacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un [...]
El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició dedavantdenom o d'infinitiu. Per exemple:
El dret a vot o El dret de vot.
El dret a decidir o El dret de decidir.
Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple [...]
De vegades, davant d'un sintagma preposicional introduït per la preposició a hi ha el dubte sobre quin és el pronom que cal fer servir a l'hora de pronominalitzar-lo: li o hi. La tria de l'un o l'altre depèn del tipus de complement i, en alguns casos, del verb de l'oració.
1. Complement indirecte [...]
Davant d'un nomde lloc, l'adjectiu tot pot significar 'la totalitat d'aquest territori' o 'la totalitat de la població d'aquest territori' i, en general, no concorda amb el topònim. Per exemple:
Tot Catalunya va sortir al carrer.
És un recull de la toponímia de tot Figueres.
Ara bé, quan el [...]
posició precedent o posterior en un grup ordenat, tant en sentit literal com figurat, s'usen altres expressions, com ara a/al davant (de) i a/al darrere (de). Per exemple:
No acabaré mai; tinc vint persones al davant.
L'equip local se situa al darrere en el marcador.
Va decidir posar la família al [...]
En general, en registres informals s'usa l'article personal davantde noms de persona. Per exemple:
La Maria m'ha dit que vindrà.
En Josep sempre es queixa.
També és habitual usar els articles davantde noms d'animals domèstics o noms d'objectes singulars designats amb un nomde persona, com [...]
És habitual que el nomde les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
Davant del nomde les comarques catalanes, cal escriure-hi l'article definit, llevat del cas d'Osona. Per exemple: Les dues comarques afectades per les pluges són el Priorat i la Garrotxa.
En alguns casos, quan el nomde la comarca va introduït per una preposició, tradicionalment s'elideix l [...]
construcció darrerament s'ha generalitzat i es troba usada també amb noms i infinitius que no tenen un sentit genèric. Per exemple: temes a debatre, qüestions a tractar. En aquests casos, però, és més habitual la construcció formada per un nom seguit de la preposició per i un infinitiu, o fer servir els verbs [...]