Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 2.064

Fitxes de l'Optimot
161. Apostrofació davant de cursiva / Apostrofació davant de títols i usos metalingüístics
Font Fitxes de l'Optimot
nou suplement. Has vist l'última portada d'El Temps? Els relats d'El cafè de la Granota se situen a Mequinensa. Pel que fa als usos metalingüístics, cal tenir en compte que se sol apostrofar l'article. Per exemple: L'ai-ai és un mot que he après al Paraulògic. L'eguassada del paràgraf anterior s [...]
162. Les oracions de relatiu
Font Fitxes de l'Optimot
Les oracions relatives són oracions subordinades que estan introduïdes per un relatiu, que sol ser un pronom (que, qui, què, el qual) o un adverbi (on, quan, com). Per exemple: La noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (que vaig veure ahir és l'oració de relatiu). Estudia a la mateixa ciutat [...]
163. lliurable i entregable
Font Fitxes de l'Optimot
A partir dels verbs lliurar i entregar, es poden formar per derivació els adjectius lliurable i entregable, per mitjà de l'adjunció del sufix -ble, que indica que es pot fer l'acció que designa el verb. Aquests adjectius, doncs, estan ben formats i es poden fer servir amb el significat 'que es pot [...]
164. depressa o de pressa?
Font Fitxes de l'Optimot
L'expressió de pressa, que significa ràpidament, s'escriu separadament. En canvi, no és adequada la forma depressa. Així doncs, en lloc d'escriure: Veniu, depressa, que us mullareu! Trobo que van massa depressa cal escriure: Veniu, de pressa, que us mullareu! Trobo que van massa de pressa.  [...]
165. pluriennal / plurianual / biennal / bianual
Font Fitxes de l'Optimot
Els adjectius acabats en -anual volen dir 'que té lloc x vegades l'any', mentre que els acabats en -ennal volen dir 'que dura x anys' o 'que té lloc cada x anys'. Al diccionari normatiu trobem, per exemple, plurianual i pluriennal, i bianual i biennal, amb els significats següents [...]
166. Gentilici d'Algèria: 'algerià', 'algeriana' / Gentilici d'Alger: 'algerí', 'algerina'
Font Fitxes de l'Optimot
Hi ha dos topònims que estan relacionats i que sovint es confonen: Algèria, que és l'estat africà, i Alger, que n'és la capital. El gentilici d'Algèria és algerià, algeriana. El gentilici d'Alger és algerí, algerina.  [...]
167. El sufix -menta
Font Fitxes de l'Optimot
El sufix -menta, igual que el sufix -ment, forma substantius que designen l'acció i l'efecte expressats per la base verbal. Per exemple: Li ha agafat una emprenyamenta que no et vol ni veure. Amb l'esveramenta m'he descuidat les claus. Ara bé, cal tenir en compte que -ment és possible en tots [...]
168. 'probable' o 'provable'?
Font Fitxes de l'Optimot
Els adjectius probable i provable tenen significats diferents. L'adjectiu probable, amb be alta, té el significat 'que hom té raons suficients per inclinar-se a creure que alguna cosa s'acomplirà, s'esdevindrà'. Per exemple: És probable que doni alguna excusa. Com que era probable que plogués [...]
169. El relatiu possessiu / Com es diu cuyo en català?
Font Fitxes de l'Optimot
Un recurs per expressar pertinença o possessió és utilitzar la construcció formada per la preposició de + el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), que se situa darrere del nom que complementa. Per exemple: L'església el campanar de la qual és romànic rep moltes visites cada any [...]
170. 'potser' o 'pot ser'?
Font Fitxes de l'Optimot
Les formes potser i pot ser tenen significats diferents. L'adverbi potser denota la possibilitat del que es diu. Equival a tal vegada, probablement. Per exemple: Potser vindran demà. Potser ja és massa tard. En canvi, la construcció pot ser està formada pel verb poder i l'infinitiu del [...]
Pàgines  17 / 207 
<< Anterior  Pàgina  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  22  Següent >>