Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong: fei-na mou-re ai-gua io-de quo-ta guai-ta [...]

Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom. Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus. S'escriu déu, déus en el cas següent:   amb el significat de 'divinitat': creure en [...]

Davant de les xifres que es diuen amb vocal inicial, 1 i 11, s'apostrofen els articles el i la i la preposició de igual que si estiguessin escrits amb lletres. Per exemple: l'1 de juliol ('l'u') l'11 de novembre ('l'onze') l'11a clàusula del contracte ('l'onzena') la contractació d'11 jugadors ( [...]

El so inicial de cap o de quilo es representa amb c o qu segons la vocal que aparegui al darrere: s'escriu c davant a, o, u: casa, coure, acústica, evacuar, cueta, etc. s'escriu qu davant e, i: queixal, quilo, quinta, aquell, etc. (c sona diferent davant e, i: cel, cinema) Cal tenir [...]

: en el verb halar ('menjar') en algunes interjeccions: ehem!, ha!, hum!... en estrangerismes no adaptats fonèticament al català: hall, hippy, hobby... en noms propis no adaptats i els seus derivats, en què la h ha conservat la pronúncia de la llengua d'origen: Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume [...]

'elefant l'harmonia plànol d'instal·lació l'home d'hora També s'apostrofen l'article masculí el i la preposició de davant de les xifres 1 i 11:  l'1 de gener l'11 de març un joc d'11 peces En canvi, hi ha una sèrie de casos en què no es fa l'apostrofació: 1. No s'apostrofen els [...]

En el verb argüir hi ha concurrència de dièresis: n'ha de portar la u per indicar que cal pronunciar-la i, alhora, en algunes formes cal posar-ne a la i per indicar que no hi ha diftong. Quan coincideixen dues dièresis en una mateixa forma verbal, s'escriu tan sols la de la i (per exemple, arguïm [...]

les indicacions següents: 1. A final de mot i darrere de vocal o diftong tònics se sol escriure p: cap, cep, concep, drap, esclop, estrep, llop, miop, naip, rep, sap, tip, xarrup, etc. Hi ha aquestes excepcions, que s'escriuen amb b: Els mots adob i enceb, per raons etimològiques. Mots cultes [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sòl, sòls i sol, sols.  S'escriu sòl, sòls en el cas següent:   amb el significat de 'superfície del [...]