topònim és femení singular i duu article, hi ha la possibilitat de fer la concordança de tot. Per exemple:
He recorregut a peu tot l'Escala o He recorregut a peu tota l'Escala.
En canvi, quan el topònim és femení i no duu article, només es tendeix a fer la concordança en alguns parlars, entre els quals [...]
exemple: l'ànec, l'hereu. A més, tant l'article masculí singular com el plural (lo, los) presenten les mateixes contraccions que els articles el, els. Per exemple: cal Mingo, dels pares.
A més dels registres familiars dels parlars abans esmentats, l'article lo també es manté en la llengua general en [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
'especificació, sense comes. Per exemple, si avui és dia 7 d'octubre, podem dir:
Vindré el dijous 27 de novembre.
La presència de l'article (sense especificar la data) pot donar a l'expressió temporal un valor distributiu, i en aquest cas l'article que acompanya el dia de la setmana pot anar en singular o en [...]
oralment en alguns parlars valencians i eivissencs. Cal tenir en compte, però, que en els registres formals i especialment en l'escriptura, la forma simple manté un ús important, llevat de la primera persona del singular.
En textos literaris poden alternar totes dues formes de passat, per qüestions d [...]
Hi ha verbs de la segona conjugació, com ara respondre o beure, que formen l'imperatiu amb formes que presenten el so velar g. Cal tenir en compte, però, que quan la segona persona del singular no presenta aquest so, la forma corresponent a la segona persona del plural tampoc no la té. Per exemple [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
acabats en es que no dupliquen la s en formar el plural: cortés, il·lés; anglés, francés; admés, pretés.
En els numerals ordinals i altres paraules acabades en e: cinqué, sisé; alé, café, comité, obscé, seré.
En les formes de la tercera persona del singular del present d'indicatiu d'alguns verbs de la [...]
Els numerals ordinals tenen forma masculina i femenina, i singular i plural. Per exemple: segon, segona, segons, segones.
Els quatre primers ordinals són irregulars: primer, segon, tercer, quart. En canvi, a partir de cinquè segueixen una norma fixa: es formen amb el numeral cardinal i les [...]
servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres formes de singular i la tercera de plural del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu. Així, el verb assentir, per exemple, es conjuga de la manera següent:
Present d'indicatiu
assenteixo, assenteixes [...]
