Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: valer i valdre.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma valguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.
[...]
La forma inframon, que és un mot format a partir del prefix infra-, amb el significat de 'sota' i 'inferioritat', i el substantiu món, se sol usar especialment en contextos que tracten de mitologia o espiritisme per designar el món dels morts. Per exemple:
En la mitologia grega, Hades és el déu [...]
El quantificador bastant presenta flexió tant pel que fa al gènere com pel que fa al nombre: bastant, bastanta, bastants, bastantes. Per exemple:
Fa bastant de temps que viuen a Cadaqués.
Hi ha bastanta roba per plegar.
Bastants amics seus vindran a la festa.
En aquesta sala hi caben bastantes [...]
L'expressió déu-n'hi-do s'escriu amb guionets i la forma diminutiva, déu-n'hi-doret, també. Totes dues es fan servir amb el significat de 'suficientment, bastant' i també en exclamacions ponderatives o emfàtiques per expressar la importància d'una cosa o l'admiració que produeix. Per exemple [...]
El substantiu pols és masculí en els casos següents:
Quan fa referència al batec arterial que es percep palpant una artèria superficial, especialment en el punt d'unió de la mà amb l'avantbraç. Per exemple:
La tieta té el pols dèbil.
El metge m'ha pres el pols.
També és masculí quan es fa [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest [...]
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas dels compostos cultes, s'elimina normalment el segon element del compost. Cal tenir en [...]
Hi ha una sèrie de locucions, formades per un nom i un altre nom en aposició, que tenen una estructura subordinant, és a dir, el nom en aposició modifica el primer nom. Aquestes locucions tenen un cert grau de lexicalització, però s'escriuen separades i sense guionet. Per exemple: vagó restaurant [...]
