La sigla de associació de famílies d'alumnes és AFA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AFA o les AFAs.
[...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Extremadura és
extremeny -enya Les formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma d'Extremadura són les següents:
Badajoz: de Badajoz
Càceres: de Càceres
[...]
La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de La Rioja és de La Rioja.
El gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de La Rioja és el següent:
Logronyo: logronyès -esa
[...]
L'adjectiu maleducat significa 'que és groller o inoportú'. S'escriu aglutinat perquè no és tan sols la suma de l'adverbi mal i el participi educat sinó que és el contrari de educat. Per exemple:
És un nen tan maleducat que diu una grolleria rere l'altra.
Cal tenir en compte, però, que si es vol [...]
s'escriu separat de la locució per un espai en blanc:
La platja és súper a prop de l'hotel.
Avui hem quedat mega d'hora.
Han acabat la feina ultra de pressa per entregar-la a temps.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.1.3b) [...]
intercanviables en tots els contextos, perquè té i teniu s'usen sense pronoms febles al darrere per oferir una cosa a un receptor o més d'un. Per exemple:
Té el llibre, agafa'l però Tingues-lo o Ten-lo.
Teniu, agafeu els llibres però Tingueu-los.
[...]
Els verbs acabats en -metre (admetre, emetre, ometre, remetre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l'última vocal que hi apareix és la e i no la i (admetem i [...]
L'expressió Déu vos guard es pot fer servir com a fórmula de salutació, però en algun context també pot funcionar com un substantiu. En aquest cas, s'escriu sense majúscula, perquè es fa servir com un nom comú, i amb guionets, perquè el mot déu porta accent i això fa que no es pugui aglutinar. Per [...]
El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple:
Li agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar [...]
aquestes formes per les següents, respectivament:
text, annex, reflex, context, flux, prefix i pretext; fix, complex, mixt, perplex, heterodox i ortodox
Pel que fa al plural, els noms el fan en -os (tot i que els que acaben en -xt també poden formar el plural afegint-hi només -s) i no en -es:
textos (i [...]