El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere. Generalment s'escriu g davant de e, i i s'escriu j davant de a, o, u: gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc. rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove [...]

El so de g de gat o guerra es representa amb g o gu segons la vocal que aparegui al darrere: s'escriu g davant a, o, u: allargar, garsa, amargor, got, argúcia, gust, etc. s'escriu gu davant e, i: adroguer, berguedà, guepard, guia, guitarra, seguir, etc. Convé notar que en els grups gue [...]

La h o hac no se sol pronunciar en català i en la majoria de casos només té valor etimològic, per exemple: haver, hivern, home, hora, hospital; adherir, àdhuc, alhora, filharmònic, inhalar, subhasta, tothom; ahir, prohibir, vehicle; Homer; Horta. Hi ha excepcions, però. Es pronuncia h aspirada [...]

Les majúscules han de dur accent gràfic, igual com les minúscules, d'acord amb les normes d'accentuació. Per tant, cal accentuar noms propis com Àngela o Òscar, o bé mots que comencen en majúscula a començament de frase, per exemple: És un bon noi. A més de transgredir les normes d'accentuació, la [...]

Una mostra de mots que són plans (és a dir, que tenen l'accent a la penúltima síl·laba) i que sovint no es pronuncien adequadament són: atmosfera tetraplegia letargia amoníac policíac termòstat omòplat medul·la mimesi míssil monòlit rèptil tèxtil aeròlit torticoli magnetòfon intèrfon sinergia (o [...]

El grup sc s'ha de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot escena se separa es-ce-na, i no esc-e-na o e-sce-na.  [...]

Les paraules cara o braç contenen el so de erra simple, que cal distingir del so de erra vibrant, que trobem en paraules com racó, subratllar, folre o Enric. El so de erra simple es representa gràficament amb una sola erra. Per exemple: ara, fera; Maria; creixement, dring, fresc, gros, pruna [...]

Les paraules sol, russa, cirera o adreça contenen el so de la essa sorda, que cal distingir del so de la essa sonora (que es troba en paraules com Teresa, colze o zoo). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los. El so de essa sorda, com el de sou, rossa [...]

Quan es formen derivats o compostos, el mot que en resulta s'accentua gràficament si les regles generals d'accentuació ho demanen. Tenint en compte aquesta informació, podem distingir els casos següents: Els mots monosíl·labs als quals s'afegeix un prefix (derivats) o que són el segon formant [...]

L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent). A final de paraula convé tenir en compte les [...]