)
Finalment, hi ha una sèrie de quantitatius que demanen obligatòriament l'ús de la preposició de: gens, gota, tot (usat com a quantitatiu) i les expressions una mica, un xic, un munt, un tros, un quilo, etc. Per exemple:
No tinc gens de temps.
No té gota de febre.
Té tot de rampoines a l'armari.
Posa-hi [...]
L'expressió a mitges pot significar 'a parts iguals', 'entre dos'. Per exemple:
En els guanys van a mitges.
El dinar el paguem a mitges.
Repartirem el premi a mitges.
També es pot fer servir amb el significat de 'no del tot', 'incomplet':
Només sé la història a mitges.
Ha deixat la feina [...]
El verb dubtar, quan s'utilitza intransitivament en el sentit d''estar en dubte' o 'desconfiar', pot regir la preposició de. Per exemple:
És molt indecís; sempre dubta de tot.
Des d'aquell incident, dubta de mi.
També pot regir les preposicions sobre o entre,
que li atorguen diferents matisos [...]
viure una gran eufòria.
La dècada / A la dècada / En la dècada dels seixanta va viatjar per tot l'Àfrica.
Van construir aquella casa la dècada / a la dècada / en la dècada del 1950.
De vegades, el període temporal pot aparèixer sense el mot anys o dècada. En aquests casos, generalment s'introdueix amb [...]
De vegades, els verbs poder i haver de apareixen coordinats davant d'un infinitiu. En aquests casos el verb d'obligació haver de apareix sempre en segon lloc. Per exemple:
És un home que ha cregut en tot allò que encara no existeix però que sí que pot i ha d'existir (i no ...que sí que ha i pot [...]
Malgrat tot, en els registres formals és preferible mantenir aquesta vocal i fer, per tant, la combinació la hi. Per exemple:
L'hi deixaré jo (Deixaré jo la clau a la portera).
La hi deixaré jo (Deixaré jo la clau a la portera).
Finalment, cal tenir en compte que, en valencià, el pronom li manté aquesta [...]
plural quan el nom col·lectiu que fa de subjecte és lluny del verb o, fins i tot, quan s'omet el nom col·lectiu que fa de subjecte perquè ja ha aparegut abans com a antecedent. Per exemple:
La gernació reclamà la presència del president. Per aconseguir el seu objectiu, no dubtaren (o dubtà) a fer servir [...]
A l'hora de triar entre l'ús de les preposicions per o per a, cal determinar quin significat té en l'oració el complement introduït per aquesta preposició, tot i que, de vegades, costa distingir entre un sentit i un altre.
En el cas de l'ús d'aquestes preposicions davant de nom, un dubte molt [...]
Les preposicions locatives poden introduir un complement amb la preposició de o sense, tot i que en uns casos (dalt, dins, dintre...) és més habitual l'ús d'aquesta preposició de que en d'altres (rere, sobre, sota o vora). Per exemple:
Les nenes són sobre el banc (o sobre del banc).
Les monedes [...]
La locució per tal de, que indica propòsit ('amb la finalitat de') i és equivalent a a fi de, introdueix una oració d'infinitiu. Per exemple:
M'hi vaig acostar per tal de sentir-lo millor.
També pot introduir una oració amb el verb en subjuntiu, tot i que aleshores hi ha la conjunció que (per [...]
