Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sé i se.
S'escriu sé quan és una forma del verb saber: Jo en sé la resposta, No sé per on començar.
S [...]
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria de mots que fan el plural en -ons: atenció, avió, botó, camió, cançó, traïció, etc.
els acabats en -ós [...]
El verb corresponent a 'tenir un somni' o 'veure en somni' té dues formes possibles: somiar i somniar. Així doncs, es poden fer servir indistintament:
He somiat/somniat que me n'anava de viatge a Tasmània.
[...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sí, sís i si, sis.
S'escriu sí, sís en els casos següents:
quan és un adverbi d'afirmació: Diu que sí [...]
bota Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Té una bota de vi a casa, Hi ha nou botes al celler.
Posa't les botes.
La nena bota sobre el llit.
[...]
El mot erradicar i els seus derivats, erradicació, erradicatiu, etc., es pronuncien amb erra vibrant, com arròs o terrissa, i s'escriuen amb rr.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2.4.2b)
[...]
feu
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
En la joventut feu ('va fer') grans viatges.
El feu del senyor feudal, un feu de bandits.
Vosaltres feu festa demà?, Feu lloc als altres!
[...]
Un diftong consisteix en dues vocals juntes que formen part d'una única síl·laba, és a dir, que es pronuncien amb un sol cop de veu, i no en síl·labes separades com en un hiat. Els diftongs es poden classificar en dos grups: els diftongs decreixents i els diftongs creixents.
Diftongs decreixents [...]
En general, s'escriuen amb ss, i cal pronunciar amb essa sorda (com passa), les formes femenines de determinats substantius que indiquen càrrec, activitat, professió i altres éssers. Per exemple:
abadessa, alcaldessa, batllessa, baronessa, comtessa, deessa, diablessa, duquessa, hostessa, jutgessa [...]
(còncau),
usdefruit
(ús).
Ara bé, en el cas de mots compostos que s'escriuen amb guionet, cada formant conserva la forma gràfica original. Per exemple:
barba-ros,
no-res,
pèl-ras,
vint-i-u,
fru-fru;
Pèl-de-ca (muntanya del Ripollès), etc.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis [...]
