Quan d'un mot que comença per s- en fem un compost culte (politico + social = politicosocial) o un derivat (pre + selecció = preselecció), aquesta essa no es dobla encara que representi un so de essa sorda entre vocals. Per exemple: altisonant, anglosaxó, antisèptic, italosuís, morfosintaxi [...]
Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple:
He comprat bunyols.
He tancat la finestra.
Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la [...]
L'adjectiu que significa 'relatiu o pertanyent a l'Ebre o als indrets propers al curs d'aquest riu' és ebrenc, ebrenca. També s'aplica a algú natural del territori que comprèn els municipis del sud de Catalunya i els del sud de la Franja, les aigües dels quals són tributàries de l'Ebre. Per [...]
El plural de mots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona fem cases, roses i dones.
De vegades, aquesta terminació de plural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents:
- Els mots [...]
Els noms femenins acabats en -ç formen el plural afegint-hi una -s, la qual cosa fa que la pronunciació del singular i del plural sigui la mateixa. Així el plural de calç, faç i falç és calçs, façs i falçs, respectivament. [...]
Formentera: formenterenc -a
Fornalutx: fornalutxenc -a
Inca: inquer -a
Lloret de Vistalegre: llorità -ana
Lloseta: llosetí -ina
Llubí: llubiner -a
Llucmajor: llucmajorer -a
Mallorca: mallorquí -ina
Manacor: manacorí -ina
Mancor de la Vall: mancorí -ina
Maó: maonès -esa
Maria de la Salut: mariando -a
Marratxí [...]
exemple: assentir, atrevir-se, corregir, decidir, discutir, dissentir, divertir, partir, patir, reunir, seguir...
En canvi, hi ha verbs de la tercera conjugació, anomenats purs, que no afegeixen aquest increment. Un d'aquests verbs és bullir, que es conjuga de la manera següent:
Present d'indicatiu [...]
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests [...]
referència a la seguretat de la mà en fer els moviments adequats per a l'execució d'alguna acció que requereixi certa precisió. Per exemple:
Si vols fer bons tatuatges hauràs de tenir bon pols.
Estic tan nerviosa que em tremola el pols.
En canvi, pols és femení quan fa referència al conjunt de [...]
El substantiu gerent, gerenta serveix per designar la persona que dirigeix els afers i porta la firma d'una societat o empresa mercantil o bé la persona que s'ocupa dels afers econòmics d'una entitat que no cerca el lucre. Aquest substantiu presenta flexió de gènere. Per exemple:
Les gerentes de [...]