El so inicial de cap o de quilo es representa amb c o qu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu c davant a, o, u: casa, coure, acústica, evacuar, cueta, etc.
s'escriu qu davant e, i: queixal, quilo, quinta, aquell, etc. (c sona diferent davant e, i: cel, cinema)
Cal tenir [...]
Dins d'una oració de relatiu adjectiva (és a dir, aquella que fa referència a un antecedent explícit i el complementa), quan el pronom fa la funció de subjecte es fa servir que o el qual segons el tipus d'oració.
1. En oracions explicatives
En general s'usa el pronom relatiu que en les oracions [...]
La preposició de es fa servir en casos de coordinació en què s'omet el nucli nominal d'un dels components de la coordinació i també el verb (i, per tant, no hi pot haver pronominalització). Per exemple:
Tinc una pilota blava i una de negra. (i no ...i una negra)
Dibuixa dos triangles petits i un [...]
allà si vols veure-ho.
Davant d'algunes preposicions com ara arran o enfront. Per exemple: La cua arribava fins enfront del supermercat.
3. Opcional (fins a o fins):
Davantde les preposicions sobre i sota (tot i que generalment s'usa fins a). Per exemple: Neteja bé fins a sobre dels armaris [...]
El so de g de gat o guerra es representa amb g o gu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu g davant a, o, u: allargar, garsa, amargor, got, argúcia, gust, etc.
s'escriu gu davant e, i: adroguer, berguedà, guepard, guia, guitarra, seguir, etc.
Convé notar que en els grups gue [...]
L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc [...]
El verb afectar és transitiu i, per tant, la persona o la cosa que queda afectada fa de complement directe. En el cas que aquest complement sigui de tercera persona i s'hagi de pronominalitzar, cal fer servir, doncs, els pronoms el, la, els o les (i no el pronom li de datiu). Per exemple:
Aquella [...]
que en altres contextos el mot temps sí que pot aparèixer precedit de la contracció al sense valor de simultaneïtat. Per exemple:
L'èxit d'una empresa és proporcional al temps que s'hi dedica.
El presentador es referia al temps que no hi havia televisió.
[...]
, déjà-vu, foie-gras, hat-trick, jet-lag, plum-cake, rock-and-roll, etc.
Però s'escriuen separats els components de manlleus nominals que en la llengua d'origen són sintagmes descriptius: bel canto, bossa nova, femme fatale, kale borroka, etc.
Hi ha una sèrie de casos particulars:
? S'escriuen sense [...]
La locució adverbial per endavant en general significa 'de manera anticipada', 'abans del temps establert o acordat'. Així, se sol usar en contextos com ara Fer un pagament per endavant.
Convé evitar l'ús d'aquesta expressió, i també de per davant, amb sentit de futur. Per exemple, en comptes de [...]